dimarts, 5 d’abril del 2011

BLACK JACK PORTER DE LEFT HAND


Left Hand, de Colorado, és una de les micros americanes que fan un treball més sòlid al meu parer. Especialment en porters i stouts. La seua Milk Stout és una de les coses bones que té la vida.
He comprat unes ampolles de Black Jack Porter que estan fora de data, però no massa. Què voleu que fagi... que deixi que les llancin? A banda del líquid és una pena no poder-la tenir amb el redisseny d'etiquetes que han fet i que fa tant de goig.
Anuncien 6,8% d'alcohol i 35 IBU d'amargor.
Al vas és de color marró fosc amb alguns reflexos rogencs. El color és atractiu i la seua transparència dóna molt de joc al fosc vermellós. La corona, però és escassa i de poca retenció. De color beix. Taca poc les vores.
Els aromes són molt maltosos i intensos però es volatilitzen molt ràpid (per la poca qualitat de la crema potser?) Aromes làctics molt presents, de xocolate amb llet i toffee. Algunes sensacions secundàries de regalèssia que, a mesura que va pujant la temperatura, guanyen més protagonisme.
En boca té una densitat mitjana que descriu i resumeix perfectament el caràcter d'aquesta porter. Té una textura cremosa que és molt atractiva. Les maltes torrades dominen completament el sabor, de la mateixa manera que ho feien en els aromes. El gust final és dolç i de poca intensitat. Molt moderat. La gaisficació és baixa, cosa que és d'agraïr. El postgust és de cafè suau i poc amarg, però perdura de manera calmada. Està ben equilibrada en matisos suaus i la trobo absent de defectes. No obstant, és molt inofensiva en boca... massa per al meu gust: li manca una mica de caràcter.
El regust que queda al paladar i darrere la llengua persisteix i s'allarga sense ser intens, de manera marcadament maltosa i torrada. Potser és el millor d'aquesta porter que fa la seua feina una mica mancada d'energia. Una oficinista de les Porter.

CERVEZA CERVEZA DE WENDY SULCA

Increïble, la Wendy. Viva Perú hahahhahaha.
Ja sé que és un clàssic, però no m'he pogut resistir.

dimecres, 30 de març del 2011

CERVESES QUE... (3)

Cerveses que són més amargues que la retama.

SAN MIGUEL SENSE PASTEURITZAR


Sí senyor, això és el que em vaig beure ahir. Una San Miguel sense pasteuritzar i, per a més inri, punxada amb nitrogen... Si més no, una curiositat que només podia sortir d'una empresa lleidatana. Que sí, que ara és de Mahou i que sí, que la companyia era filipina quan va arribar a Lleida... però al final a tots els lleidatans ens ompli d'orgull tenir la Sant Miquel a la ciutat i tothom té algun familiar que ha treballat allà. Sempre ha sigut la indústria de la ciutat i, a diferència de la Damm (que també té la malteria aquí -al costat de casa meua- tot i que sembla que ho amaguin perquè és més guai ser de Barcelona "què macu!"), la Sant Miquel (que és com tothom li diu aquí) sempre ha fet molta ciutat i està present en la vida diària de Lleida, en les festes, festivals de música, etc. A mí, si més no, em resulta curiós venint de la cervesa catalana més internacional... que cuidin tant el tema local vull dir.
A mi, la Sant Miquel no m'agrada i no en bec, però he de reconèixer que em fa content que siguin a Lleida i que no se n'amaguin.
Si més no, m'agrada molt més que passar cada dia per davant de la malteria de Damm i veure que només hi ha un rètol de "Magatzem". No sigui que els de Barcelona s'assabentin i els sembli poc guai que la malta vingui de Lleida. Ecs!

dilluns, 21 de març del 2011

ZULOGAARDEN NORAI


Ampolla comprada a 2D2Dspuma. És la primera Zulogaarden que tasto.
33cl, 7% d'alcohol i la defineixen com a Robust Porter. Interessant, perquè tot i que tothom en parla molt bé de la Sang de Gossa (Nota: quan publico la ressenya ja he tastat la versió 5 i en faré una ressenya en un dia o dos, que vaig liat amb la feina darrerament), les porter són un dels estils favorits a casa nostra. L'etiqueta no és del meu gust, però de moment, encara no me les bec, per tant no és un problema gros...
Al got és d'un marró fosc molt opac. La corona és marró, abundant i ferma, amb molt bona retenció. Al final del got encara queda mig centímetre i moltes taques a les vores.
L'aroma és molt intens, de cafè en gra i de fustes cremades. Trobo que li falta un pel de complexitat per ser perfecta perquè, més reposada al got i amb uns graus de més, les maltes torrades dominen totes les olors. L'alcohol és present també a l'aroma.
En boca les maltes són immediatament evidents. L'alcohol també, tot i que no de manera agressiva. És agradablement amarga, amb un final molt sec i acafeïnat, amb un postgust amarg molt persistent i intens. No és dolça en absolut, però les cerveses tan denses i maltoses sempre fan una mica aquesta sensació. La trobo molt correcta i ben dissenyada en sabor. L'únic però que li puc trobar és que el final el trobo una mica cendrós.
És una porter senzilla de tall molt clàssic amb moltes virtuts i pocs peròs. Molt i molt correcta.
No sé si us n'heu adonat, però durant tota la ressenya no he esmentat que Zulogaarden són del país. No ho he fet perquè crec que, per primer cop en una cervesa catalana que tasto, aquest fet és del tot anecdòtic. La Norai podria estar feta en qualsevol lloc de les Illes Britàniques i, tot que no crec que entri en el TOP 5 de les millors porter, estic segur que molta gent la demanaria reiteradament a molts pubs. Jo, ho faria. No sé si m'explico, però el que vull dir és que no hi ha res a Catalunya que s'assembli ni de bon tros. Marca una nova fita.
És la primera cervesa catalana que jutjo sense aplicar la usual benevolència i simpatia que normalment intento atorgar al producte del país o de casa. A més, competint en un dels estils clàssics i tradicionals, que és la via dura, i no en experiments únics i incomparables d'ingredients mai vistos o combinacions mai fetes abans que bona part del valor que tenen és la unicitat. Per trencar amb la tradició primer cal coneixer-la i superar-la, si no, és difícil establir si seguim el camí dels genis o el dels cantamanyanes.
Si apareix més gent com els de Zulogaarden, al final, a Catalunya, farem bona cervesa i tot. Enhorabona!

PS: Havia dit que no faria cap ressenya de cerveses catalanes, però me'n desdic. Crec que algunes comencen a valdre molt la pena. Així que reformulo: Faré el que em surti de la punta de la fava.
PSS: Ara que he tastat la Sang de Gossa, enhorabona x2. Tot el que he dit segueix del tot vigent.

divendres, 18 de març del 2011

CERVESES QUE... (2)

CERVESES QUE TENEN MÉS PROPIETATS QUE L'ALL.

5 AM SAINT DE BREW DOG


Abans de començar, per no crear falses espectatives, diré que la 5AM Saint de Brew Dog no m'ha agradat. I això m'ha sorprés, perquè estic predisposat a que m'agradi tot el que fan aquestos escocesos.
La definició d'Amber Ale ja em tenia amb la mosca darrere l'orella, sincerament, perquè sovint és un calaix de sastre on ficar totes les ales de base anglosaxona que no se sap ben bé on colocar.
L'ampolla la vaig comprar al On The Rocks, a Lleida.
L'etiqueta, en la línia de les de Brew Dog, senzilla i directa, funciona plenament. A mi m'agraden molt.
Anuncien 5% d'alcohol i 25 IBU a l'ampolla.
Quan la serveixo al vas de pinta (ja he dit algun cop que n'he de comprar de nous, no?), hi veig un color daurat rogenc. L'escuma (i no dic crema) és de color mantega, no gaire densa. Al principi pareix molt estable, però com passa amb les cerveses amb bona retenció i poca densitat, aviat es produeix un "iceberg" o "crater" i les vores baixen a un ritme molt major que el centre, creant una illa d'escuma d'aspecte no gaire atractiu. Caldria veure si el rentat del vas influeix en això i no només és culpa de la cervesa, però a mi només em passa amb escumes de poca estructura i densitat. L'escuma, tot i que visualment poc agraciada, perdura fins el final.
En nas, els llúpols arriben de seguida, molt intensament. Jo, que sóc molt anglesat per a les cerveses, no deixo de sorprendre'm quan una cervesa d'aquest color dóna tant de joc en el terreny dels llúpols. Pel color, sempre espero trobar-me amb una mild o similar... Però això no és dolent; els llúpols són divertits! Resina de pi i cítrics en clau d'aranja... aquesta ale mira cap a més enllà de l'Atlàntic! Són aromes potents i agradables i perduren fins el final molt estables. Quan la cervesa guanya uns graus de temperatura, van destapant-se  (o evolucionant) altres aromes fruitals més madurs, però queden aclaparats pel caràcter resinós que domina.
Si no m'havia convençut l'escuma, però li dono el benefici del dubte per si és problema del got, sí que he de dir que la 5AM, al meu parer, on fa aigües (literalment) és en boca. És aiguada i, això, no lliga ni amb l'aspecte ni amb l'aroma ni amb l'estil no estil. A més, és una sensació de decepció que m'arriba tan bon punt faig el primer glop, ja que en els aromes es defenia molt bé i feia goig. És també vivament carbonatada i això no dóna joc tampoc. Junt a l'aigualiment, amb el glop, m'arriba un regust àcid lleugerament proper a la llimona que no sé ben bé on situar. És amarga, però no tant per la intensitat com perquè l'amargor perdura molt, però és seca i bastant plana. Poc a poc va destapant-se i es torna més afruitada, però el llúpol tan marcadament americà no acaba de combinar amb la resta.
Jo, no li trobo la gràcia a aquesta cervesa. Em sembla que no està ben arrodonida i té alguns defectes marcats com la sensació d'aigualit.
Una pena. No em queden ganes de tastar-la de nou. Però com que són tan majetes, aquestos de Brew Dog, i sembla ser que és una cervesa que té bastantes bones crítiques entre els entesos, igual li dono una altra oportunitat un dia d'aquestos... Un dia d'aquestos que no tingui res millor per beure.

dijous, 17 de març del 2011

CERVESES QUE... (1)

CERVESES QUE SÓN MÉS TRADICIONALS QUE LA SARDANA

Grup del Facebook que algú hauria de crear.

SANT PATRICI

Feliç dia de Sant Patrici, amics de les Ales!




Aprofito per penjar aquest video al qual tinc molt apreci. Els Pogues amb els Dubliners. Serveixi també per recordar el cantant d'aquesta últims, que va morir al 2008.

dimecres, 16 de març del 2011

CUITA DE BROWN ALE


Avui, nova cuita de la nostra Brown Ale. Ens hem tirat les nostres 8 horetes ben bones, però la cosa ha funcionat força bé i hem assolit un munt d'objectius.
Hem variat algunes parts de la recepta, en el nostre camí per anar polint-la i hem fet alguns ajustos en el llúpol, remarcant una mica més l'aroma fruital sense que deixi de ser del tot secundari. A veure si funciona. Estem molt ilusionats amb aquesta Brown Ale, li queden moltes coses per polir, però creiem que la base és molt bona i la cervesa funciona. Tenim, a més, molt clar com la volem. Millorar-la és fins i tot més engrescador que provar coses noves.
Pel que fa al procés, hem mirat d'optimitzar el macerat sense variar ni un pel ni proporcions de gra en la recepta ni densitats i ha sigut un èxit. Fins ara no havíem fet sparging (al principi no ho véiem clar perquè ni el fabricant ni cap usuari ens ho aconsellava, però la veritat és que no estàvem gens contents del rendiment ni de l'eficiència de la màquina). Avui hem decidit fer la cuita basada en una part important d'sparging (un 30%) i ha sigut un èxit. Eficiència del 81% ni más ni menos. Al menys hem obtés les densitats i volums que buscàvem amb molt menys gra que la vegada anterior. Ara falta veure com es comporten davant dels llevats, però no em fa patir gaire.
Conclusió: l'sparging funciona perfectament amb la Braumeister i d'aquesta manera el rendiment que n'obtenim és del tot acceptable i satisfactori.
També hem començat a usar bufanda tèrmica i hem reduït temps i cost.
El llúpol sense bossa com a element filtrant i el filtre casolà: sembla que han funcionat molt bé... tot i que ja ho veurem amb el resultat final i la transparència. Ara, això sí, netejar la Brumeister i les resistències enormes que es toquen entre si... no tiene precio. Ens hem tirat el doble de temps netejant de l'habitual. Si el resultat no val realment la pena, no ho repetirem.
Un gran dia per nosaltres, hem aprés moltíssim.
Ara, si la cervesa surt bona, ja serà la hòstia...

dilluns, 14 de març del 2011

EMBOTELLANT LA PALE


Ahir vam embotellar una cuita de Pale Ale. A veure què surt aquest cop. De moment, la turbiesa em continua semblant inacceptable. La fermentació ha anat perfecta aquest cop i, com a major canvi, hem començat a fer un tímid sparging amb la Braumeister i hem fet el priming en un segon tanc en lloc de fer-lo a la ampolla. Aquest és potser el que em fa una mica més de por... potser el xarop no s'ha barrejat bé amb tot el líquid. Ho sabrem en uns dies...
Canvis per a la propera cuita:

-Recirculació manual inversa (sí sí, farem la prova i a veure que passa...)
-Maceració a temperatura menor.
-Major protagonisme del sparging (és complicat emb la Braumeister...)
-Treure el hot trub.
-Llúpols sense bossa per veure si ajuden en la filtració de matèria no fermentable.
-Filtre casolà per al llúpol.
-No beure tant durant tot el procés.

Continuaré sense usar Irish Moss i similars... crec que fins que no hagi depurat completament el procés i eliminat totes les causes físiques de la turbiesa, no té sentit emprar aditius.
A final de setmana fem cuita, reprenent la Brown Ale, que per cert, té molta acceptació entre tothom i això ens fa quasi tan feliços com beure-la! Ja us explicarem!

SANGRE DORADA DE DECIBELIOS

Tema dels Decibelios, gravat a la fàbrica de Damm al 86, en què els membres del grup apareixen interpretant els directius de la cervesera durant la visita d'un centre escolar. Divertidíssim.

Un retorn a la meua època més jove i al vessant més macarra de Old School Ales :)

BEST BITTER DE ST. PETERS


Les ampolles de St Peter's són precioses. Totes. Sembla que són una reproducció d'una ampolla del segle XVIII. El disseny de les etiquetes i el logotip mateix són molt atractius pel seu estil clàssic i elegant. Molt anglès. Sempre que les havia vist en alguna cerveseria m'havien vingut ganes de comprar-ne i, la veritat, no sé perquè no ho havia fet fins ara. Finalment vaig decidir comprar una bitter per desaccelerar una mica de totes les IPA que havia estat bevent darrerament. St Peter's són una altra d'aquestes breweries angleses que aposten pels estils tradicionals ben fets.
Al servir-la, es veu un color coure, ambre rogenc. L'escuma és blanca i efímera. Desapareix molt aviat, com en moltes altres bitter.
Els aromes són molt marcats a malta caramelitzada. Els llúpols són tímids i apunten a olors herbals, però no gaire presents ni definits... volten entre la malta junt a un aroma melós que no acabo de definir ni situar.
Densitat mitjana i molt maltosa. Sembla nutritiva i amb el carbònic ben integrat i viu. És molt suau sense semblar aiguada. La malta caramelitzada marca molt el gust dolç i maltós Té poca amargor i un final sec i redó. És refrescant i senzilla, sense gaire pretencions. El que més en destaca és la bevibilitat i l'ampolla. Un bon exemple de bitter. Me'n beuria una cada dia!

diumenge, 13 de març del 2011

WINTER WELCOME DE SAMUEL SMITH


Ara que comença la primavera, m'afanyo per beure'm la Winter Ale de Samuel Smith abans que sigui tard. Winter Welcome 2009-2010. Sembla que cada any canvien el disseny de l'etiqueta, però jo és la primera que compro i tasto.
L'ampolla de 55cl té el vidre fosc i gruixut típic de les Samuel Smith. Són ampolles de molt bona qualitat gairebé opaques. He dit alguna vegada ja que m'agrada gairebé tot d'aquesta gent?
Al got és daurada fosca i una mica túrbia. La crema és de color vainilla, densa i amb una retenció mitjana.
Els primers aromes que revela són molt maltosos i dolços. El llúpol es desvela subtil però evident amb aromes fruitosos, dolços també. A mesura que el vas va buidant-se i guanyem uns graus de temperatura, la fruita es torna més clarament taronja. L'olor de malta, no obstant, impera, i unida al llúpol, recorda rebosteria de nadal, pastissets casolans i pa de pessic.
En boca és molt coherent amb els aromes. La malta dolça és molt present al sabor també i hi reconec gust de castanyes. El final no arriba a ser amarg, sinó més aviat arregalissiat i a fustes. Malgrat tot és molt seca. Té una carbonatació alegre, cosa que alleuja una mica la densitat i fa que el 6% d'alcohol tan evident sigui més agradable. La sensació a l'empassar és cremosa i acaba de lligar la resta de característiques.
Molt bona, com tot el que surt d'aquella casa de Yorkshire! Intentaré aconseguir la d'enguany.

divendres, 11 de març del 2011

AUTOPROMOCIÓ


Vull compartir un enllaç amb vosaltres sobre un website de fotografia en què m'han fet una entrevista bastant complerta en el meu vessant fotogràfic. Que això no té res a veure amb la cervesa? Bé, puc assegurar que a l'entrevista apareix almenys una vegada la paraula cervesa i, a més, aquest és el meu blog o no? Faltaria més.

L'entrevista.

A més, així podeu veure què faig quan no bec cervesa i, alhora, no entendreu de cap manera perquè les fotos d'aquest blog són tan dolentes.

DESIGNING GREAT BEERS DE RAY DANIELS


Avui he anat a visitar la gent de Cervesa Artesenca per comprar alguns ingredients per als meus experiments imbebibles. Entre maltes, llúpols i llevats, he decidit comprar també el llibre Designing Great Beers de Ray Daniels.

Avui mateix començo a llegir-lo, però de moment fa molt bona pinta. Ja us diré alguna cosa quan l'acabi!

PS: D'aquí un temps comentaré la Cream Stout de St. Peter's. Avui m'he begut una ampolla que vaig comprar a 2D2Dspuma, però de moment no em puc resistir a dir que és INCREÏBLE!!! També vaig beure ahir la primera Bleder que tasto i estava brutal, però no en faré cap ressenya, perquè he decidit que no comentaré cerveses catalanes. Em sap greu dir-ho, però moltes no arriben a un mínim de qualitat ni coherència i crec que comentar-les em portarà més enemics que amics. A banda, crec que a Catalunya s'està coent un moviment cerveser que pot resultar en quelcom molt sà i positiu i em sento malament desacreditant el producte nacional. Però també és cert que jo, si una cosa no m'agrada, em costa molt no dir-ho clarament. Així que continuaré bevent-ne i comentant-les només amb la gent amb què les comparteixo. El que em sap greu és que amb aquesta decisió també hauré de deixar de comentar algunes cerveses catalanes molt bones :) Al final, crec que coincidireu amb mi que costa no jutjar amb el mateix barem una cervesa catalana o una d'estrangera si el preu és el mateix, no?

PSS: El post scriptum és més llarg que l'entrada en si :)

VISITA A 2D2DSPUMA

Ahir vam anar a Barcelona la meua dona i jo a visitar per primer cop la cerveseria 2D2Dspuma.
Vam arribar que ja era bastant tard, cosa que formava part del pla, ja que així ens vam poder quedar a sopar i tastar alguna Ale allà mateix ja que hi érem.
M'agradaria dir que el millor va ser la botiga (amb una selecció de cerveses intimidadora pel bon criteri i coherència), les cerveses que vam beure al bar (bàsicament diverses Mikkeler) o les increïblement bones patates amb salses... però no, crec que al final el més interessant va ser la gent que hi ha al davant del negoci.
Vivim una època en què podem comprar qualsevol cosa per exòtica que sigui i en uns dies la tenim a casa per tant crec que en molts negocis especialitzats la clau (o una de les claus) de l'èxit radica en la gent que hi ha al darrere i no només en el producte. Almenys, per a mi, això marca una diferència.
En aquest cas, em refereixo a la Susana, propietària, que estava a la botiga i amb qui vaig poder parlar una estona sobre cerveses i cervesers i em va fer de guia entre les cerveses anglosaxones i nacionals que tenia (crec que al final vaig sortir amb una bona selecció de coses que encara no havia tastat... fins i tot vaig comprar una lager!). Vam parlar d'algunes cerveses en concret i d'alguns panorames cervesers nacionals en general i, després d'una estona de conversa, em vaig adonar que si encara no ens havíem discutit era possiblement perquè coincidíem bastant en tot. Al final em va regalar dues caixes d'ampolles buides per als meus experiments casolans, però no va dir res al respecte, i per tant no em vaig adonar fins que vaig arribar a casa i vaig veure el tiquet! Moltes gràcies des d'aquí!
2D2Dspuma és un lloc totalment recomanable, tant per comprar com per beure. Jo hi tornaré tan aviat com pugui, va ser un lloc on m'hi vaig trobar molt a gust, però abans m'he de beure algunes de les joies que em vaig emportar cap a casa.

dilluns, 7 de març del 2011

Milk Stout de Left Hand


Ampolla de 35 cl comprada a Lleida. Vaig haver d'insistir molt perquè me la venguéssin perquè la data de consum preferent era del 2009. Potser això ha alterat alguns sabors, però no crec que gaire.
L'etiqueta, molt colorida, com totes les de l'americana Left Hand, amb una vaca simpàtica que anuncia la lactosa de la Milk Stout. Recentment han redissenyat les etiquetes, modernitzant-les i millorant-les considerablement. La seua pàgina web és molt atractiva també.
Al servir-la en el vas, el primer que sobta és l'opacitat del negre, amb alguns reflexos rogencs. Això, unit a una escuma de cafè amb llet, fa que la primera impressió sigui molt bona. Aquesta cervesa entra pels ulls. És el que esperes d'una stout. L'escuma té una retenció mitjana (llàstima), però es redueix fins a mig centímetre que ja no m'abandona fins al final. Taca les vores de manera considerable.
Els olors són maltosos al màxim. Maltes torrades, chocolate i crystal. És el que s'espera d'una stout i més. L'únic punt és que al principi fa una una olor intensa de líquid d'olives (salmorra) força desagradable. Afortunadament, s'esvaeix ràpidament. Potser algú més tècnic sàpigui dir-nos si és causat per la degradació d'alguns aromes de la malta o què. Em fa por que no sigui per tindre uns anys l'ampolla. Pena que no en tingui cap de recent per contrastar.
En boca és un plaer. Gust de chocolate pur amarg, caramel cremat i cafè americà. Però no cafè americà del que fan als bars del país, sinó de "regular coffee" d'America. Quan vaig estar a Banff (Canadà) hi havia una cafeteria que feia un cafè amb exactament el mateix sabor d'aquesta cervesa. Per a un cafè era horrible, per a una cervesa és glòria! El carbònic és discretíssim i fa pessigolles a la llengua, acompanyant la dolçor de la lactosa no fermentada i convertint en inapreciable el 5,2% d'alcohol. El final és sec i curt, amb una amargor torrada més pròpia del gra que no del llúpol inapreciable. Tot i que de cos mitjà, és suntuosa i cremosa. Plena de sabor i aroma.
Jo no li trobo peròs a aquesta cervesa i puc assegurar que en compraré cada vegada que en trobi. Deliciosa.

dijous, 3 de març del 2011

REFLEXIÓ CERVESERA (1)



Reflexió personal:


"En les millors IPA, el llúpol és el director de l'orquestra, no l'instrument que sona més fort."

ONE BOURBON ONE SCOTCH ONE BEER

Tema del mestre John Lee Hooker. És el que escolto mentre vaig molent la malta per la cuita de demà...

SNAKE DOG IPA DE FLYING DOG


Flying Dog és una de les altres cerveseres americanes que estan revolucionant el panorama actual. Les seues cerveses són tan interessants i arriscades com les etiquetes, totes obra de l'ilustrador Ralph Steadman. En quasevol cas, ja deixen ben clar l'esperit trencador i iconoclasta de la marca.
Fa poc vaig comprar unes ampolles de Snake Dog India Pale Ale i en vaig prendre algunes notes mentre la bevia... tot plegat formava part del meu pla d'immersió IPAística dels darrers 15 dies. En podem parlar una mica.
Ampolla servida en vas de pinta. Els de Flying Dog anuncien que és el seu "monstre de llúpol" amb un IBU 60 i 7,1% d'alcohol i jo crec que no és per a tant, al menys pel que fa al llúpol. No cal un marketing tan agressiu per a un producte que és bo de per si. Si no, ens poden decebre les expectatives creades.
La Snake Dog és túrbia i de color ambre, mostrant ja de primeres els efectes d'una malta caramelitzada que es farà patent en tots els aspectes de la cervesa. Té una crema densa i atractiva que minva en volum però que persisteix fins al final i que marca el got molt lleugerment.
Les olors són molt atractives i relaxades, lluny de ser "monstruoses" ni hiperbòliques i no només basades en el llúpol, ni tan sols al començament, com sol ser habitual en els aromes del llúpol. L'entrada és barrejada d'aromes suaus de malta caramelitzada que recorden la mantega i el caramel (caramels werthers) i d'aromes frescos llupolats de resina de pi i de cítrics. El llúpol no guanya gaire terreny a la malta per tant, segueixo sense trobar el "mostre de llúpol" i, dit sigui, me n'alegro, perquè de moment va molt bé la cosa. A mesura que la cervesa va calfant-se al got, les maltes van guanyant terreny als llúpols i el caramel tapa els cítrics.
En boca perd una mica, al meu parer. Amb un cos mitjà i una carbonatació massa viva (però això és subjectiu, el problema és que jo prefereixo carbonatacions mitges-baixes i sóc molt maniós amb què estiguin molt ben integrades... potser perquè sóc un yonki del xampany), els sabors són una mica menys atractius que els aromes, que eren complexos i complerts. Hi ha present el gust suau de la malta crystal i, de nou, l'amargor final del llúpol seca, però gairebé absent de sabors i aromes. Cert que deixa gaudir la malta, però li falta una mica de xispa. No parlo d'intensitat en l'amargor, sinó del poc joc que em dóna.
Total, que al final no era tan ferotge com el pintaven el monstre. Vull remarcar que no busco l'amargor extrema ni faig broma sobre el tema del "Hop Monster" que anuncien els de Flying Dog per manca d'amargor, sinó per la poca presència del llúpol. També he de dir que a mi, en general, m'agrada així, sense que el llúpol ofegui la cervesa. Que llúpol no vol dir amargor (només), ni llúpol vol dir IPA (només), ni més llúpol és millor (necessàriament). La Snake Dog està molt bona i crec encara la gaudiríem més si no arribéssim a ella mig enganyats per promeses de Hop Monster per part dels autors. No li cal per vendre-la. Crec també que és una bona opció per iniciar-se en les IPA i, d'aquí passar a coses més intenses i potents.

En les millors IPA, el llúpol és el director de l'orquestra, no l'instrument que sona més fort.

dimecres, 2 de març del 2011

PEDANTERIA


Estimats lectors, si en algun moment, mentre llegeixen el meu blog, creuen que estic arribant a quotes de pedanteria molt elevades, especialment quan comento cerveses, si us plau facin-m'ho saber al moment.
Jo els estaré molt agraïts i em faran molt feliços, perquè amb la pasta que em costen les cerveses i el poc que duren, la posibilitat de ser pedant és un dels pocs plaers a posteriori que m'aporten.

Gràcies!

HERCULES DOUBLE IPA DE GREAT DIVIDE


A aquesta li tenia ganes de debò. Però abans de tot he de dir que beure tantes IPA (i tan bones) en els darrers dies està tenint un efecte negatiu en mi. L'altre dia vaig tastar la Brown Ale en la que estic treballant i la vaig trobar molt faltada de llúpol. Crec que abans de prendre cap decisió li hauré de tornar a donar una altra oportunitat quan estigui una mica desintoxicat d'IPA. D'altra banda, quan feia la cuita, animat per la febre de llúpol que m'ha envaït aquestes dues setmanes, em vaig emportar a la boca una mica de Golding mentre pesava i feia particions... Encara ara em dura el disgust... sóc així d'idiota a vegades... Però això em torna els peus a terra i em fa pensar en algunes cerveses del país que treuen productes tan basats en el llúpol i una mica mancats de fonament. Més llúpol no vol dir, necessàriament més bo, i per suposat no vol dir IPA. És com la sal a la cuina, la justa mesura marca els sabors, l'excés els anula tots. A mi, els menjars salats no m'agraden (el menjar llupolat, ara puc afirmar que tampoc).
Un cop dit això, anem a parlar d'un bon exemple de cervesa superllupolada i, malgrat tot, en ple equilibri amb la resta d'ingredients i elements. Per mi, una cervesa de bandera.
Hèrcules Double IPA de la cervesera Great Divide Brewing Company. És la segona cervesa que tasto d'aquesta gent. La primera va ser la Yeti i... oh la Yeti, mare de Déu... Un dia en parlem. Anuncien 85 IBU i 10%. També anuncien no sé quants premis i bla bla bla... Jo si no lo bebo no lo creo. El que és una mica ridícul és el maridatge que aconsellen. Ara mateix me'n vaig a buscar-me uns tacos de peix al grill i formatge holandès per acompanyar-la... no sigueu ridículs, si us plau! Què en diría el Doctor Panxot de tot això?
L'ampolla la vaig comprar al On The Rocks a Lleida i servida en un vas tipus pilsen de casa del meu sogre. Només servir-la ja se'm posa dura m'emociono. Un color coure preciós i crema color torrat suau. Ràpid m'adono que malgrat ser consistent, la retenció és escasa i em marca poc les vores del vas. No desapareix del tot fins el final.
Al nas és la bomba aromàtica que esperava i arriben aromes agressius fruitals molt agradables i nets. També resinosos. A mesura que bec, els fruitals van esdevenint cítrics més madurs, i l'aranja va tornant-se pinya i part dura de raïm. L'olor és molt bona.
En boca és densa. El gas carbònic està molt ben integrat i ajuda a que l'alcohol, tot i que notablement present a l'empassar, no domini. L'amargor final és també molt neta i no amaga el gust de la malta, més dolç. La malta queda en un segon terme però no queda soterrat pels altres elements més dominants com l'alcohol i, sobretot, el llúpol.
Crec que és un bon exemple del que deia al principi. Una IPA molt potent en què el llúpol no ho és tot, sinó un ingredient en què es basa la recepta però que segueix treballant en equip amb la resta. Crec que és una cervesa excel·lent i jo en destacaria el paper del llúpol liderant un treball d'equip amb la malta dolça, el carbònic perfectament treballat i l'alcohol considerable. Exemple de com més no vol dir massa. Forta, potent i equilibrada. Poderosa com un Déu i de peus a terra com un home, l'Hèrcules de les IPA.
He dit ja que m'agrada molt?

dimarts, 1 de març del 2011

BEER ALCHEMY. SOFTWARE PER A MAC


Els usuaris de PC tenen un munt de programes i opcions on triar en el món de la cervesa i l'oferta és especialment interessant per al homebrewer. Els usuaris de Mac, però, sempre estem limitats a opcions reduïdes tot i que normalment d'una excelent qualitat.
Prova d'això n'és el Beer Alchemy, un programa de gestió de recursos, receptes i procesos per al petit cerveser. Només per a Mac, clar.
El programa és de pagament (29.95$), però val cada cèntim invertit. Permet fer tots els càlculs que necessites per obtenir amargor, densitats, etc. I els fa automàticament quan introdueixes els ingredients i la quantitat desitjada (té una base de dades immensa amb els valors dels llúpols, maltes i llevats que es pot ampliar i personalitzar). Permet també personalitzar els procesos de maceració i ebullició, assignant i calculant l'escalonat, el rentat, etc. A partir d'això podem guardar els resultats de cada cuita i assignar-los a una recepta. Té tots els factors possibles en compte, tot i que la part de maceració la deixa una mica més descuidada. Pot deduir els índex d'eficiència de la maceració en el nostre equip, els índex d'evaporació, d'atenuació del llevat, etc.


També guarda registre i calcula l'inventori de què disposem i el que necessitem per una recepta determinada i fins i tot permet fer comandes directament via Skype amb les botigues.
Podem importar receptes d'altres programes i exportar les nostres també en diferents formats.
Hi ha també les versions per a ipad i per a iphone, més senzilles (no permeten dissenyar receptes) que se sincronitzen amb la de l'ordinador i fan que no sigui necessari anar amb el portàtil mentre fas la cuita. Tot plegat permet fer receptes acurades i guardar-ne registre de tots els aspectes sense haver d'agafar llapis ni paper.
Evidentment, no assegura una bona cervesa, però és una bona eina per als que els agrada el mètode i rutina de treball i per als que -com nosaltres- tot just comencen.

diumenge, 27 de febrer del 2011

ANUNCI DE SAPPORO

Anunci de la cervesa japonesa Sapporo fet per a Canadà però que ja dona la volta al món.
Espectacular, oi? Tant de bo la versió real fos igual de bona :P


Sapporo Beer - "Legendary Biru" from V P on Vimeo.

BASS I LAGERS QUE SON PORTERS

No havia tastat mai la Bass encara i ho he fet avui al On The Rocks, a Lleida. Dinant allà, després de comprar unes cervesetes, m'han comentat que tenien una IPA de tirador... tastem-la!
Una IPA... vaja, ni de lluny! Jo la definiria com una bitter genèrica que... no m'he acabat.
Al got era prometedora, un color ambre rogenc molt atractiu amb una escuma molt blanca que s'ha esvaït ràpidament. La carbonatació ja es feia evident abans de començar.
Al atansar-la a la boca ja he vist que era molt freda, i potser he d'atribuir a aquest fet la total absència d'aromes excepte una olor metàlica i de rovell que jo només recordava en cerveses xiringuiteres nacionals. Primera decepció. Al primer glop, l'absència de gust és total, excepte una tímida amargor sense cap encant. Li dono el benefici del dubte per la temperatura i la deixo reposar una estona mentre mengem i la meua dona em fot bronca per la pasta que m'he deixat en la Penguin i la Sink the Bismark que acabo de comprar. Jo li explico que el que he (hem) comprat és història, però he de reconèixer que tinc remordiments.
Torno a la Bass i l'olor metàlica continua tapant-ho tot. Ara sembla endevinar-se una mica de llupol afruitat però crec que és més el que busco que el que trobo. Al gust hi ha també un punt dolç que m'esforço a gaudir, però de seguida hi torna l'amargor d'horxata a les venes.
Diguem com a únic punt a favor que és refrescant. Jo, de sobte em pregunto que faig a una cerveseria, malgastant la limitada quantitat de cervesa que puc beure (he d'agafar el cotxe) amb una cervesa que no m'agrada mentre la meua dona està tan feliç bevent-se una Hobgoblin. Decideixo que no me l'acabaré i jo crec que el cambrer em veu la cara perquè ve amb mitja pinta de color negre i em diu: "Tasta això... és una porter que fan els de Pilsner Urquell". Només la tenim en barril. Me la bec i demane una pinta sencera. La "porter" és una Master Tmavy. Una cervesa poc freqüent pel que he pogut veure. Jo no la coneixia i m'ha costa trobar informació sobre ella. Al final una lager ha arreglat el que havia espatllat una ale... perquè després es digui que sóc un fonamentalista.


Però com que és una lager, no parlaré d'ella ni la recomanaré, que un té principis, però posaré la foto i confesaré que la tornaré a demanar més prompte que tard.

dissabte, 26 de febrer del 2011

GASTANT EN HISTÒRIA, PINGÜINS I CUIRASSATS ALEMANYS

Avui m'he gastat molts diners.


Anava a comprar unes cerveses, hem acabat parlant amb el propietari de la botiga de les cerveses de BrewDog i, quan m'ha dit que tenia la Tactical Nuclear Penguin i la Sink the Bismarck li he dit que me les emportava... La peculiaritat d'aquestes cerveses és que tenen respectivament 32 i 41% d'alcohol i que han sigut les primeres cerveses a assolir aquestes xifres.
No he preguntat el preu fins anar a pagar i els meus remordiments m'han fet deixar algunes de les altres cerveses que m'emportava... però he mantingut aquestes. Han costat molts diners... més de 100 euros les dues juntes. Dues ampolles de 33cl.
Però em sento bé. A més, no me les penso beure. I no és que em facin por. I no és que cregui que no siguin bones. I no és que sigui un friki. O sí. Però en qualsevol cas, és que tinc la sensació que he comprat part de la història de la cervesa i com a bon cervesòfil, fa goig tenir-les a casa.
PS: Menteixo. Me les penso beure al llarg d'aquest any... tot és trobar el moment adequat :P M'encanta l'embolcall de la Sink amb el 41% escrit a mà i el tap per si no te l'acabes...


Tactical Nuclear Penguin from BrewDog on Vimeo.


Sink the Bismarck! from BrewDog on Vimeo.

EMBOTELLANT LA BROWN

Dijous vaig embotellar la primera cuita que hem fet seguint una recepta pròpia després d'una setmana justa de fermentació.
La cervesa verda feia molt bona pinta (i gust). L'unic problema és que la densitat final ha sigut bastant major de l'esperada. Sembla que els llevats no han treballat tot el que devien, així que la propera vegada miraré d'augmentar la dosi, iniciar l'starter un dia abans en lloc d'unes hores o fins i tot, usar un llevat líquid en lloc de liofilitzat sec.
En qualsevol cas, tampoc prevec pitjors conseqüències que una mica menys d'alcohol en la cervesa final (un 3,6%, que crec que segueix sent acceptable) i una mica més de cos i dolçor... tot plegat, un mal menor en una brown ale.
A base de cops n'aprendrem!! :)


Thursday I bottled the first  batch that we have brewed following our own recipe. It has been fermenting for a week.
The green beer looks (and tastes) pretty good. The only problem is that the final density was much higher than expected. The yeats probably didn't work enough so, next time I will try to increase the dose, do the starter the day before instead of just few hours before or even using liquid yeast rather than dry ones.
Anyway, I don't expect worst consequences than a little lower alcohol level in the final beer (3.6%, wich I think is still acceptable) and a bit more of body and sweet notes... not a big problem for a brown ale.
We will learn from our mistakes :)

dimecres, 23 de febrer del 2011

IMPERIAL STOUT DE SAMUEL SMITH


Samuel Smith és possiblement, la cervesera clàssica que més respecte em mereix. Jo m'arriscaria a dir que són l'exemple clar del que ha sigut i ha der ser la cervesa anglesa que, dit sigui de pas, és la cervesa que a mi m'agrada. Els seus productes són el que s'espera i són possiblement el paradigma de cada estil anglès realitzat amb anys i anys (segles) d'experiència i respecte per la tradició cervesera.
Al comptat de Yorkshire, tenen les "Stone Yorkshire Squares", que semblen una mena de fermentadors de pedra oberts, que és on diuen que fermenten moltes de les cerveses que venen. Jo, per la meua banda, voldria veure com són, perquè tal i com els dibuixen a les etiquetes semblen una via de contaminació esgarrifosa. Presumeixen també de ser la cervesera mes antiga del comtat. En qualsevol cas, fan unes Porter i Stouts de bandera. La seua Taddy Porter és una de les cerveses favorites de la meua dona. I això vol dir molt a casa meua.
La Imperial Stout. Comprada a Lúpulo a Mansalva en ampolla clàssica de 355ml. Servida en vas (he de comprar una vaixella nova de pintes i mitges pintes). L'etiqueta old school és preciosa. Ja augura que anem a beure quelcom important. 7 % d'acohol.
Un cop ple el got, em trobo amb el líquid més negre i opac que he vist mai, amb una banda de crema marró tan densa que cal un gavinet per tallar-la. No ha baixat fins l'últim glop. Aquesta cervesa és imponent a la vista.
Al nas, el primer que m'arriba és l'escuma... me l'he atansat massa! Un cop recuperat de l'ensurt, descobreixo una olor torrada subtil i de cafè. L'olor, almenys en la que m'he begut jo, és subtil i no gaire evident com en altres stouts. Una estona més buscant i m'arriben algunes sensacions més dolces i fruitals, com a platan molt madur, però són molt lleugeres i subtils. No conquereix pel nas.
El gust és on batalla aquesta Imperial. 7% d'alcohol que t'empasses com si fos aigua. L'alcohol no es troba per enlloc. L'entrada és de regalèssia, xocolate amarg i pa cremat per la malta torrada. Tot plegat, amb una sensació agradabilíssima per la baixa carbonatació i el cos que té a l'empassar. És saciant. El final és del tot arrodonit: una amargor baixa que no tapa els sabors inicials i que no perdura.
Què en podem dir ara d'ella? Ens queixem per què no aporta res de nou ni trenca cap motlle? Ens queixem perquè no revoluciona el món de les Stouts? No. 2 + 2 són 4 i la Imperial de Samuel Smith n'és un exemple. La prova de la feina ben feta i de la lliçó ben apresa. Per mi, el patró a partir del qual mediré les Stout a partir d'ara. Potser, la més ben feta de món. Si és la més bona ja queda al gust de cadascú. Jo, la tornaré a beure sempre que pugui.
És estúpid considerar-se seguidor de les avantguardes sense haver llegit els clàssics.

2D2DSPUMA


He de reconèixer que encara no he anat mai a la botiga-bar 2D2Dspuma de Barcelona, però els meus espies m'han informat que és del millor del país. Jo quan vaig a Barcelona és per feina, per tant no tinc mai temps per res. No obstant, he decidit que aviat organitzaré un cap de setmana lúdic i la visitaré.

El que fa que vulgui visitar la botiga no són les recomanacions dels meus amics, ni el fet que pugui comprar coses que no puc comprar aquí si faig cas de l'enorme i ben dissenyada carta que tenen. Ni el fet que és evident que és el cor de la cultura cervesera al pais. No. Totes aquestes coses hi compten sense cap dubte però jo tinc ganes d'anar-hi des que vaig descobrir el seu blog. Em sembla que l'opinió de la seua propietària és una de les veus més rondinaires i alhora divertides, realistes i de peus tocant a terra del panorama cerveser i cervesaire català. Jo, la llegeixo... i això és molt. Ja sabeu que jo sóc dels que miren els dibuixos i es salten el text.

Com deia, no he anat mai a 2D2Dspuma, però hi penso posar remei aviat. De moment, afegeixo un enllaç al seu blog.

dimarts, 22 de febrer del 2011

LÚPULO A MANSALVA



Tinc ganes de ressenyar una nova botiga de cerveses per internet. Lúpulo a Malsalva. He fet una primera compra i les ampolles m’han arribat en un temps rècord. Encara tenen un catàleg petit, però és evident que tenen molta cura de què inclouen i què no i el fan crèixer de manera molt intel·ligent. A part d’algunes microcerveseries nacionals, basen les seues Ales en dues grans cerveseres independents angleses que, sigui dit, al meu parer són les més importants: Samuel Smith i Shepherd Neame. També venen altres coses belgues, etc. de les quals no parlaré perquè ni m’interessen ni en tinc cap idea.

Potser el bon producte que tenen i el bon servei ja foren prou motiu per fer-los un post, però és a més tenen un blog del tot irreverent i divertit que no us podeu perdre.




I want to review a new Internet beer store. Lúpulo a Mansalva. I did an initial purchase and the bottles arrived in record time. The catalogue is still small, but it’s obvious that they have a lot of care about what to include or not and it is growing in a very intelligent direction. They have some national microbreweries but the interesting point for me is that they base their ales list in two independent UK breweries that I respect and admire a lot: Samuel Smith and Shepherd Neame. They also sell other Belgian stuff, etc.. which don’t interest me at all.

Maybe the good product and good service are enough reason to write a post about them, but there’s also an absolutely crazy and funny 
blog that you shouldn’t miss.

dilluns, 21 de febrer del 2011

PUNK IPA DE BREW DOG


Brew Dog és una de les meues cerveseres preferides. Està situada a Escòcia i és una empresa molt jove. Val la pena que us hi passeu pel seu website i feu una ullada als seus vídeos. Són molt divertits i desenfadats. El que m'agrada d'aquesta gent no és que tinguin les cerveses amb més graduació o que aixequin polèmiques. El disseny del seu web i de les seues etiquetes és com ha de ser, ben fet i adequat per al seu país, per al meu i per a la Xina comunista. Ja sé que el disseny no es beu... Per a mi un bon disseny no és un valor afegit, però un mal disseny sí que és un punt negatiu. El que realment m'agrada d'aquesta gent és com han enfocat el seu negoci, com mantenen una imatge i savoir faire tan modern i actual, tan allunyat de les microcerveseries pseudofolclòriques, ecolífiques i salvapàtries que es veuen per aquí. A banda de tot això, fan una cervesa de puta mare. Ja he parlat massa una altre cop. Fent amics com sempre...

Però anem a la Punk IPA. Comprada a Lleida en ampolla de 330ml. Anuncien 5,6% d'alcohol i 45 IBU. Ja al got, presenta un color daurat turbi. La poca crema que produeix és blanca i desapareix ràpidament. La carbonatació és baixa a la vista i també a la boca posteriorment.
Els aromes inicials són poc agressius. Aromes florals del llúpol i dolços com de galetes de la malta. A mesura que va agafant temperatura, els llúpols van deixant pas als aromes suaus de la malta pale ale.
En boca el primer que m'arriba és un gust cítric i refrescant de llimona. A l'empassar arriba l'esperada amargor seca però és un postgust que no mata la part àcida ni tampoc la part dolça de la malta. Això, unit a la baixa carbonatació, em fa la sensació que podria beure-la durant tot el dia, és ben equilibrada entre el cítric, la dolçor subtil i el final amarg sec. Em sembla molt refrescant.

No és exactament el que esperava d'una IPA... menys encara si s'anomena Punk IPA. Sembla més aviat continguda i equilibrada, lluny dels cops d'amargor que anuncien altres marques per a les seues IPA. És una IPA aburgesada, però com que jo també em faig gran i fa temps que no entro en una comisaria si no és per renovar el DNI, he de reconèixer que l'he disfrutada bastant. Em faig vell.
És possible que la rebelia de l'empresa més provocadora del sector hagi sigut fer una IPA que no segueix el joc del cop d'IBU. Butifarra de pagès des d'Escòcia per als que esperaven que la Punk IPA hagues de ser la IPA més amarga del món o alguna cosa semblant. M'encanten aquests paios.

4 IPAs

4 IPA (Indian Pale Ale) comprades avui al On The Rocks Tavern a Lleida. Deixeu-me beure-les i en parlarem una estona.

4 IPAs purchased today from the local store. Let me drink them and we’ll talk a bit.

dijous, 17 de febrer del 2011

BROWN ALE IN PROGRESS




Tant de bo hi fóssiu aquí!

La Braumeister coent la brown ale just abans d’afegir els primers llúpols.



Hope you were here!

The Braumeister brewing the brown ale just before adding the first hops.

DIA DE CUITA!

No, no em dedico al tràfic de drogues, són els millors llúpols anglesos pesats i separats per a la nostra “Ale from the Crypt num.1” A veure si no la caguem i surt alguna cosa.


BREWING DAY!
No, I’m not dealing with drugs…they are just the best english hops ready for being boiled in our first “Ale from the Crypt” attempt! Crossing fingers for not doing big mistakes and being able to drink it.

dimecres, 16 de febrer del 2011

SOME ENGLISH LADIES

Porters, Stouts i Ales de les millors cerveseries d’Anglaterra: Samuel Smith i Shepherd Neame. Acabades d’arribar de la botiga Lúpulo a Mansalva. Les comentem a mesura que les vagi obrint.


Porters, Stouts and Ales from the best english breweries:  Samuel Smith and Shepherd Neame. Just arrived from the shop Lúpulo a Mansalva. We will talk about them each time I will open one of them.

dimarts, 15 de febrer del 2011

HOP OTTIN' IPA DE ANDERSON VALLEY


Segons el fabricant, l'Anderson Valley Brewing Company, de Califòrnia, aquesta IPA és una bomba de llúpol que mossega com una serp.  A la xapa anuncien que la cerveseria funciona amb energia solar, cosa que no afecta la qualitat de la cervesa però desperta la meua simpatia. Té un 7% d'alcohol i 80 IBU segons el fabricant.

 L'ampolla l'he comprada al On The Rocks Tavern, a Lleida. D'ampolla de 0.355 a vas de pinta. Només ficar-la al got, s’hi descobreix un color ambre i una escuma de color crema inesgotable i densa que persisteix fins al final. Les vores del got queden ben tacades a mesura que bevem. Els primers aromes, tan volàtils, em recorden l’aranja i la pell de taronja amarga (Cascade?). S’hi endevinen també olors de fusta verda de pi i resina. També de pell de raïm. Aquesta última és menys estrident al principi, tapada pels cítrics, però perdura fins al final. A mesura que la cervesa s'escalfa, cap al final, hi ha un floral més dolç que atenua el raïm.

 El gust no desentona gens amb els aromes. El llúpol domina totalment la cervesa en forma de pell de taronja amarga i pell i llavor de raïm. La carbonatació (ben lligada) ajuda a empassar la cervesa però quan acabem el glop, el llupol amarg i resinós s’empega a la boca i dura i dura... és amarga de collons! Però és una IPA, no? El final és molt sec.

 Per mi, és un exemple clar del que ha de ser una IPA. Molt ben feta! Com la mossegada d’una serp de Califòrnia...


According to the manufacturer, the Anderson Valley Brewing Company, California, this IPA is a hop bomb that bites like a snake. The brewery works with solar energy, which doesn't affect the quality of the beer but have my sympathy. It has a 7% of alcohol and 80 IBU according to the manufacturer.

 I bought the 0.355 bottle at the Tavern On The Rocks, in Lleida. Just putting it in the glass and an amber color and creamy foam appears. It is dense and persists until the end. The edges of the glass are covered by rings while I drink. The first aromas, so volatile, remember to me the grapefruit and bitter orange peel (Cascade?). I can recognize also smells of green wood of pine and resin. Also grapes skin. This one is less evident at first, covered by citric, but lasts until the end. As the beer warms towards the end, there is a sweetest flower aroma that attenuates the grapes.

 Taste and flavors are close between them. The hops dominate completely with bitter orange peel and grape seed taste. The carbonation (well connected) helps to swallow the beer but when it goes down, a bitter and resinous hop keeps in the mouth and lasts and lasts ... Damn, it is bitter! But it is an IPA, right? The end is very dry.

 For me it is a clear example of what should be an IPA. Very well done! Like a snake bite from California ...

MALTA! MALTA!

Oh, això és més malta de la que puc cuinar!!!!!
De compres al magatzem de la gent de Cervesa Artesenca… tan amables i acollidors com sempre. A més de vendre suministres, elaboren la cervesa Cerberus, de la qual parlarem un dia d’aquests.
Aquí estava aprovisionant-me dels ingredients pel primer intent de fer una cervesa amb cara i ulls… diguem-li “Ale from the Crypt num. 1”. Una Brown Ale al més pur estil anglès. A veure què surt…



Oh, that’s more malt than I can brew!!!!
Shopping in the store of Cervesa Artesenca… Friendly and nice people!! They not only have a brewing shop, but they brew their own beer, Cerberus. We will talk about it soon…
Here I was purchasing the ingredients for my first semi-serious attempt of brewing a drinkable ale. Let’s call it “Ale from the Crypt n.1”, an old school english brown ale. Let’s see what happens…

diumenge, 6 de febrer del 2011

PRIMER INTENT

DIA DE CUITA!
Primer intent de fer cervesa amb la Braumeister. Els nervis, la inexperiència i el no tenir ni idea de quina recepta estàvem fent, van ser potser la causa que, al final, el nostre gos disfrutés més del resultat que nosaltres… D’errors en vam cometre bastants. La part positiva: ja sabem quins són i no tornaran a passar.
La cuita la vam fer amb uns ingredients que venien de mostra amb la Braumeister. Una rossa alemanya. Els de Ca l’Arenys em van dir que quan arribés la màquina em prepararien una recepta més al meu gust en lloc de la que venia per defecte amb la màquina, però suposo que al final no se’n devien recordar o potser no van tenir temps o jo què sé… Hagués estat bonic, però ja ens va anar bé de fer una primera prova sense expectatives.


BREWING DAY!

First attempt to brew with the 
Braumeister. Nervous, inexperienced and not having any idea about the recipe, were perhaps the reasons that explain why our dog enjoyed the result more than us … We did many mistakes and errors. The good news: we know them and they won’t happen again.

The attempt was made with sample ingredients that came with the 
Braumeister. A blonde german ale. The people from Ca l’Arenys told me that when the machine arrives they would prepare a recipe more on my line of preferences instead of the default one that came with the machine, but I guess they didn’t remember it or maybe they did not have time or… I do not know what! It would have been a nice thing.