dimecres, 30 de març del 2011

CERVESES QUE... (3)

Cerveses que són més amargues que la retama.

SAN MIGUEL SENSE PASTEURITZAR


Sí senyor, això és el que em vaig beure ahir. Una San Miguel sense pasteuritzar i, per a més inri, punxada amb nitrogen... Si més no, una curiositat que només podia sortir d'una empresa lleidatana. Que sí, que ara és de Mahou i que sí, que la companyia era filipina quan va arribar a Lleida... però al final a tots els lleidatans ens ompli d'orgull tenir la Sant Miquel a la ciutat i tothom té algun familiar que ha treballat allà. Sempre ha sigut la indústria de la ciutat i, a diferència de la Damm (que també té la malteria aquí -al costat de casa meua- tot i que sembla que ho amaguin perquè és més guai ser de Barcelona "què macu!"), la Sant Miquel (que és com tothom li diu aquí) sempre ha fet molta ciutat i està present en la vida diària de Lleida, en les festes, festivals de música, etc. A mí, si més no, em resulta curiós venint de la cervesa catalana més internacional... que cuidin tant el tema local vull dir.
A mi, la Sant Miquel no m'agrada i no en bec, però he de reconèixer que em fa content que siguin a Lleida i que no se n'amaguin.
Si més no, m'agrada molt més que passar cada dia per davant de la malteria de Damm i veure que només hi ha un rètol de "Magatzem". No sigui que els de Barcelona s'assabentin i els sembli poc guai que la malta vingui de Lleida. Ecs!

dilluns, 21 de març del 2011

ZULOGAARDEN NORAI


Ampolla comprada a 2D2Dspuma. És la primera Zulogaarden que tasto.
33cl, 7% d'alcohol i la defineixen com a Robust Porter. Interessant, perquè tot i que tothom en parla molt bé de la Sang de Gossa (Nota: quan publico la ressenya ja he tastat la versió 5 i en faré una ressenya en un dia o dos, que vaig liat amb la feina darrerament), les porter són un dels estils favorits a casa nostra. L'etiqueta no és del meu gust, però de moment, encara no me les bec, per tant no és un problema gros...
Al got és d'un marró fosc molt opac. La corona és marró, abundant i ferma, amb molt bona retenció. Al final del got encara queda mig centímetre i moltes taques a les vores.
L'aroma és molt intens, de cafè en gra i de fustes cremades. Trobo que li falta un pel de complexitat per ser perfecta perquè, més reposada al got i amb uns graus de més, les maltes torrades dominen totes les olors. L'alcohol és present també a l'aroma.
En boca les maltes són immediatament evidents. L'alcohol també, tot i que no de manera agressiva. És agradablement amarga, amb un final molt sec i acafeïnat, amb un postgust amarg molt persistent i intens. No és dolça en absolut, però les cerveses tan denses i maltoses sempre fan una mica aquesta sensació. La trobo molt correcta i ben dissenyada en sabor. L'únic però que li puc trobar és que el final el trobo una mica cendrós.
És una porter senzilla de tall molt clàssic amb moltes virtuts i pocs peròs. Molt i molt correcta.
No sé si us n'heu adonat, però durant tota la ressenya no he esmentat que Zulogaarden són del país. No ho he fet perquè crec que, per primer cop en una cervesa catalana que tasto, aquest fet és del tot anecdòtic. La Norai podria estar feta en qualsevol lloc de les Illes Britàniques i, tot que no crec que entri en el TOP 5 de les millors porter, estic segur que molta gent la demanaria reiteradament a molts pubs. Jo, ho faria. No sé si m'explico, però el que vull dir és que no hi ha res a Catalunya que s'assembli ni de bon tros. Marca una nova fita.
És la primera cervesa catalana que jutjo sense aplicar la usual benevolència i simpatia que normalment intento atorgar al producte del país o de casa. A més, competint en un dels estils clàssics i tradicionals, que és la via dura, i no en experiments únics i incomparables d'ingredients mai vistos o combinacions mai fetes abans que bona part del valor que tenen és la unicitat. Per trencar amb la tradició primer cal coneixer-la i superar-la, si no, és difícil establir si seguim el camí dels genis o el dels cantamanyanes.
Si apareix més gent com els de Zulogaarden, al final, a Catalunya, farem bona cervesa i tot. Enhorabona!

PS: Havia dit que no faria cap ressenya de cerveses catalanes, però me'n desdic. Crec que algunes comencen a valdre molt la pena. Així que reformulo: Faré el que em surti de la punta de la fava.
PSS: Ara que he tastat la Sang de Gossa, enhorabona x2. Tot el que he dit segueix del tot vigent.

divendres, 18 de març del 2011

CERVESES QUE... (2)

CERVESES QUE TENEN MÉS PROPIETATS QUE L'ALL.

5 AM SAINT DE BREW DOG


Abans de començar, per no crear falses espectatives, diré que la 5AM Saint de Brew Dog no m'ha agradat. I això m'ha sorprés, perquè estic predisposat a que m'agradi tot el que fan aquestos escocesos.
La definició d'Amber Ale ja em tenia amb la mosca darrere l'orella, sincerament, perquè sovint és un calaix de sastre on ficar totes les ales de base anglosaxona que no se sap ben bé on colocar.
L'ampolla la vaig comprar al On The Rocks, a Lleida.
L'etiqueta, en la línia de les de Brew Dog, senzilla i directa, funciona plenament. A mi m'agraden molt.
Anuncien 5% d'alcohol i 25 IBU a l'ampolla.
Quan la serveixo al vas de pinta (ja he dit algun cop que n'he de comprar de nous, no?), hi veig un color daurat rogenc. L'escuma (i no dic crema) és de color mantega, no gaire densa. Al principi pareix molt estable, però com passa amb les cerveses amb bona retenció i poca densitat, aviat es produeix un "iceberg" o "crater" i les vores baixen a un ritme molt major que el centre, creant una illa d'escuma d'aspecte no gaire atractiu. Caldria veure si el rentat del vas influeix en això i no només és culpa de la cervesa, però a mi només em passa amb escumes de poca estructura i densitat. L'escuma, tot i que visualment poc agraciada, perdura fins el final.
En nas, els llúpols arriben de seguida, molt intensament. Jo, que sóc molt anglesat per a les cerveses, no deixo de sorprendre'm quan una cervesa d'aquest color dóna tant de joc en el terreny dels llúpols. Pel color, sempre espero trobar-me amb una mild o similar... Però això no és dolent; els llúpols són divertits! Resina de pi i cítrics en clau d'aranja... aquesta ale mira cap a més enllà de l'Atlàntic! Són aromes potents i agradables i perduren fins el final molt estables. Quan la cervesa guanya uns graus de temperatura, van destapant-se  (o evolucionant) altres aromes fruitals més madurs, però queden aclaparats pel caràcter resinós que domina.
Si no m'havia convençut l'escuma, però li dono el benefici del dubte per si és problema del got, sí que he de dir que la 5AM, al meu parer, on fa aigües (literalment) és en boca. És aiguada i, això, no lliga ni amb l'aspecte ni amb l'aroma ni amb l'estil no estil. A més, és una sensació de decepció que m'arriba tan bon punt faig el primer glop, ja que en els aromes es defenia molt bé i feia goig. És també vivament carbonatada i això no dóna joc tampoc. Junt a l'aigualiment, amb el glop, m'arriba un regust àcid lleugerament proper a la llimona que no sé ben bé on situar. És amarga, però no tant per la intensitat com perquè l'amargor perdura molt, però és seca i bastant plana. Poc a poc va destapant-se i es torna més afruitada, però el llúpol tan marcadament americà no acaba de combinar amb la resta.
Jo, no li trobo la gràcia a aquesta cervesa. Em sembla que no està ben arrodonida i té alguns defectes marcats com la sensació d'aigualit.
Una pena. No em queden ganes de tastar-la de nou. Però com que són tan majetes, aquestos de Brew Dog, i sembla ser que és una cervesa que té bastantes bones crítiques entre els entesos, igual li dono una altra oportunitat un dia d'aquestos... Un dia d'aquestos que no tingui res millor per beure.

dijous, 17 de març del 2011

CERVESES QUE... (1)

CERVESES QUE SÓN MÉS TRADICIONALS QUE LA SARDANA

Grup del Facebook que algú hauria de crear.

SANT PATRICI

Feliç dia de Sant Patrici, amics de les Ales!




Aprofito per penjar aquest video al qual tinc molt apreci. Els Pogues amb els Dubliners. Serveixi també per recordar el cantant d'aquesta últims, que va morir al 2008.

dimecres, 16 de març del 2011

CUITA DE BROWN ALE


Avui, nova cuita de la nostra Brown Ale. Ens hem tirat les nostres 8 horetes ben bones, però la cosa ha funcionat força bé i hem assolit un munt d'objectius.
Hem variat algunes parts de la recepta, en el nostre camí per anar polint-la i hem fet alguns ajustos en el llúpol, remarcant una mica més l'aroma fruital sense que deixi de ser del tot secundari. A veure si funciona. Estem molt ilusionats amb aquesta Brown Ale, li queden moltes coses per polir, però creiem que la base és molt bona i la cervesa funciona. Tenim, a més, molt clar com la volem. Millorar-la és fins i tot més engrescador que provar coses noves.
Pel que fa al procés, hem mirat d'optimitzar el macerat sense variar ni un pel ni proporcions de gra en la recepta ni densitats i ha sigut un èxit. Fins ara no havíem fet sparging (al principi no ho véiem clar perquè ni el fabricant ni cap usuari ens ho aconsellava, però la veritat és que no estàvem gens contents del rendiment ni de l'eficiència de la màquina). Avui hem decidit fer la cuita basada en una part important d'sparging (un 30%) i ha sigut un èxit. Eficiència del 81% ni más ni menos. Al menys hem obtés les densitats i volums que buscàvem amb molt menys gra que la vegada anterior. Ara falta veure com es comporten davant dels llevats, però no em fa patir gaire.
Conclusió: l'sparging funciona perfectament amb la Braumeister i d'aquesta manera el rendiment que n'obtenim és del tot acceptable i satisfactori.
També hem començat a usar bufanda tèrmica i hem reduït temps i cost.
El llúpol sense bossa com a element filtrant i el filtre casolà: sembla que han funcionat molt bé... tot i que ja ho veurem amb el resultat final i la transparència. Ara, això sí, netejar la Brumeister i les resistències enormes que es toquen entre si... no tiene precio. Ens hem tirat el doble de temps netejant de l'habitual. Si el resultat no val realment la pena, no ho repetirem.
Un gran dia per nosaltres, hem aprés moltíssim.
Ara, si la cervesa surt bona, ja serà la hòstia...

dilluns, 14 de març del 2011

EMBOTELLANT LA PALE


Ahir vam embotellar una cuita de Pale Ale. A veure què surt aquest cop. De moment, la turbiesa em continua semblant inacceptable. La fermentació ha anat perfecta aquest cop i, com a major canvi, hem començat a fer un tímid sparging amb la Braumeister i hem fet el priming en un segon tanc en lloc de fer-lo a la ampolla. Aquest és potser el que em fa una mica més de por... potser el xarop no s'ha barrejat bé amb tot el líquid. Ho sabrem en uns dies...
Canvis per a la propera cuita:

-Recirculació manual inversa (sí sí, farem la prova i a veure que passa...)
-Maceració a temperatura menor.
-Major protagonisme del sparging (és complicat emb la Braumeister...)
-Treure el hot trub.
-Llúpols sense bossa per veure si ajuden en la filtració de matèria no fermentable.
-Filtre casolà per al llúpol.
-No beure tant durant tot el procés.

Continuaré sense usar Irish Moss i similars... crec que fins que no hagi depurat completament el procés i eliminat totes les causes físiques de la turbiesa, no té sentit emprar aditius.
A final de setmana fem cuita, reprenent la Brown Ale, que per cert, té molta acceptació entre tothom i això ens fa quasi tan feliços com beure-la! Ja us explicarem!

SANGRE DORADA DE DECIBELIOS

Tema dels Decibelios, gravat a la fàbrica de Damm al 86, en què els membres del grup apareixen interpretant els directius de la cervesera durant la visita d'un centre escolar. Divertidíssim.

Un retorn a la meua època més jove i al vessant més macarra de Old School Ales :)

BEST BITTER DE ST. PETERS


Les ampolles de St Peter's són precioses. Totes. Sembla que són una reproducció d'una ampolla del segle XVIII. El disseny de les etiquetes i el logotip mateix són molt atractius pel seu estil clàssic i elegant. Molt anglès. Sempre que les havia vist en alguna cerveseria m'havien vingut ganes de comprar-ne i, la veritat, no sé perquè no ho havia fet fins ara. Finalment vaig decidir comprar una bitter per desaccelerar una mica de totes les IPA que havia estat bevent darrerament. St Peter's són una altra d'aquestes breweries angleses que aposten pels estils tradicionals ben fets.
Al servir-la, es veu un color coure, ambre rogenc. L'escuma és blanca i efímera. Desapareix molt aviat, com en moltes altres bitter.
Els aromes són molt marcats a malta caramelitzada. Els llúpols són tímids i apunten a olors herbals, però no gaire presents ni definits... volten entre la malta junt a un aroma melós que no acabo de definir ni situar.
Densitat mitjana i molt maltosa. Sembla nutritiva i amb el carbònic ben integrat i viu. És molt suau sense semblar aiguada. La malta caramelitzada marca molt el gust dolç i maltós Té poca amargor i un final sec i redó. És refrescant i senzilla, sense gaire pretencions. El que més en destaca és la bevibilitat i l'ampolla. Un bon exemple de bitter. Me'n beuria una cada dia!

diumenge, 13 de març del 2011

WINTER WELCOME DE SAMUEL SMITH


Ara que comença la primavera, m'afanyo per beure'm la Winter Ale de Samuel Smith abans que sigui tard. Winter Welcome 2009-2010. Sembla que cada any canvien el disseny de l'etiqueta, però jo és la primera que compro i tasto.
L'ampolla de 55cl té el vidre fosc i gruixut típic de les Samuel Smith. Són ampolles de molt bona qualitat gairebé opaques. He dit alguna vegada ja que m'agrada gairebé tot d'aquesta gent?
Al got és daurada fosca i una mica túrbia. La crema és de color vainilla, densa i amb una retenció mitjana.
Els primers aromes que revela són molt maltosos i dolços. El llúpol es desvela subtil però evident amb aromes fruitosos, dolços també. A mesura que el vas va buidant-se i guanyem uns graus de temperatura, la fruita es torna més clarament taronja. L'olor de malta, no obstant, impera, i unida al llúpol, recorda rebosteria de nadal, pastissets casolans i pa de pessic.
En boca és molt coherent amb els aromes. La malta dolça és molt present al sabor també i hi reconec gust de castanyes. El final no arriba a ser amarg, sinó més aviat arregalissiat i a fustes. Malgrat tot és molt seca. Té una carbonatació alegre, cosa que alleuja una mica la densitat i fa que el 6% d'alcohol tan evident sigui més agradable. La sensació a l'empassar és cremosa i acaba de lligar la resta de característiques.
Molt bona, com tot el que surt d'aquella casa de Yorkshire! Intentaré aconseguir la d'enguany.

divendres, 11 de març del 2011

AUTOPROMOCIÓ


Vull compartir un enllaç amb vosaltres sobre un website de fotografia en què m'han fet una entrevista bastant complerta en el meu vessant fotogràfic. Que això no té res a veure amb la cervesa? Bé, puc assegurar que a l'entrevista apareix almenys una vegada la paraula cervesa i, a més, aquest és el meu blog o no? Faltaria més.

L'entrevista.

A més, així podeu veure què faig quan no bec cervesa i, alhora, no entendreu de cap manera perquè les fotos d'aquest blog són tan dolentes.

DESIGNING GREAT BEERS DE RAY DANIELS


Avui he anat a visitar la gent de Cervesa Artesenca per comprar alguns ingredients per als meus experiments imbebibles. Entre maltes, llúpols i llevats, he decidit comprar també el llibre Designing Great Beers de Ray Daniels.

Avui mateix començo a llegir-lo, però de moment fa molt bona pinta. Ja us diré alguna cosa quan l'acabi!

PS: D'aquí un temps comentaré la Cream Stout de St. Peter's. Avui m'he begut una ampolla que vaig comprar a 2D2Dspuma, però de moment no em puc resistir a dir que és INCREÏBLE!!! També vaig beure ahir la primera Bleder que tasto i estava brutal, però no en faré cap ressenya, perquè he decidit que no comentaré cerveses catalanes. Em sap greu dir-ho, però moltes no arriben a un mínim de qualitat ni coherència i crec que comentar-les em portarà més enemics que amics. A banda, crec que a Catalunya s'està coent un moviment cerveser que pot resultar en quelcom molt sà i positiu i em sento malament desacreditant el producte nacional. Però també és cert que jo, si una cosa no m'agrada, em costa molt no dir-ho clarament. Així que continuaré bevent-ne i comentant-les només amb la gent amb què les comparteixo. El que em sap greu és que amb aquesta decisió també hauré de deixar de comentar algunes cerveses catalanes molt bones :) Al final, crec que coincidireu amb mi que costa no jutjar amb el mateix barem una cervesa catalana o una d'estrangera si el preu és el mateix, no?

PSS: El post scriptum és més llarg que l'entrada en si :)

VISITA A 2D2DSPUMA

Ahir vam anar a Barcelona la meua dona i jo a visitar per primer cop la cerveseria 2D2Dspuma.
Vam arribar que ja era bastant tard, cosa que formava part del pla, ja que així ens vam poder quedar a sopar i tastar alguna Ale allà mateix ja que hi érem.
M'agradaria dir que el millor va ser la botiga (amb una selecció de cerveses intimidadora pel bon criteri i coherència), les cerveses que vam beure al bar (bàsicament diverses Mikkeler) o les increïblement bones patates amb salses... però no, crec que al final el més interessant va ser la gent que hi ha al davant del negoci.
Vivim una època en què podem comprar qualsevol cosa per exòtica que sigui i en uns dies la tenim a casa per tant crec que en molts negocis especialitzats la clau (o una de les claus) de l'èxit radica en la gent que hi ha al darrere i no només en el producte. Almenys, per a mi, això marca una diferència.
En aquest cas, em refereixo a la Susana, propietària, que estava a la botiga i amb qui vaig poder parlar una estona sobre cerveses i cervesers i em va fer de guia entre les cerveses anglosaxones i nacionals que tenia (crec que al final vaig sortir amb una bona selecció de coses que encara no havia tastat... fins i tot vaig comprar una lager!). Vam parlar d'algunes cerveses en concret i d'alguns panorames cervesers nacionals en general i, després d'una estona de conversa, em vaig adonar que si encara no ens havíem discutit era possiblement perquè coincidíem bastant en tot. Al final em va regalar dues caixes d'ampolles buides per als meus experiments casolans, però no va dir res al respecte, i per tant no em vaig adonar fins que vaig arribar a casa i vaig veure el tiquet! Moltes gràcies des d'aquí!
2D2Dspuma és un lloc totalment recomanable, tant per comprar com per beure. Jo hi tornaré tan aviat com pugui, va ser un lloc on m'hi vaig trobar molt a gust, però abans m'he de beure algunes de les joies que em vaig emportar cap a casa.

dilluns, 7 de març del 2011

Milk Stout de Left Hand


Ampolla de 35 cl comprada a Lleida. Vaig haver d'insistir molt perquè me la venguéssin perquè la data de consum preferent era del 2009. Potser això ha alterat alguns sabors, però no crec que gaire.
L'etiqueta, molt colorida, com totes les de l'americana Left Hand, amb una vaca simpàtica que anuncia la lactosa de la Milk Stout. Recentment han redissenyat les etiquetes, modernitzant-les i millorant-les considerablement. La seua pàgina web és molt atractiva també.
Al servir-la en el vas, el primer que sobta és l'opacitat del negre, amb alguns reflexos rogencs. Això, unit a una escuma de cafè amb llet, fa que la primera impressió sigui molt bona. Aquesta cervesa entra pels ulls. És el que esperes d'una stout. L'escuma té una retenció mitjana (llàstima), però es redueix fins a mig centímetre que ja no m'abandona fins al final. Taca les vores de manera considerable.
Els olors són maltosos al màxim. Maltes torrades, chocolate i crystal. És el que s'espera d'una stout i més. L'únic punt és que al principi fa una una olor intensa de líquid d'olives (salmorra) força desagradable. Afortunadament, s'esvaeix ràpidament. Potser algú més tècnic sàpigui dir-nos si és causat per la degradació d'alguns aromes de la malta o què. Em fa por que no sigui per tindre uns anys l'ampolla. Pena que no en tingui cap de recent per contrastar.
En boca és un plaer. Gust de chocolate pur amarg, caramel cremat i cafè americà. Però no cafè americà del que fan als bars del país, sinó de "regular coffee" d'America. Quan vaig estar a Banff (Canadà) hi havia una cafeteria que feia un cafè amb exactament el mateix sabor d'aquesta cervesa. Per a un cafè era horrible, per a una cervesa és glòria! El carbònic és discretíssim i fa pessigolles a la llengua, acompanyant la dolçor de la lactosa no fermentada i convertint en inapreciable el 5,2% d'alcohol. El final és sec i curt, amb una amargor torrada més pròpia del gra que no del llúpol inapreciable. Tot i que de cos mitjà, és suntuosa i cremosa. Plena de sabor i aroma.
Jo no li trobo peròs a aquesta cervesa i puc assegurar que en compraré cada vegada que en trobi. Deliciosa.

dijous, 3 de març del 2011

REFLEXIÓ CERVESERA (1)



Reflexió personal:


"En les millors IPA, el llúpol és el director de l'orquestra, no l'instrument que sona més fort."

ONE BOURBON ONE SCOTCH ONE BEER

Tema del mestre John Lee Hooker. És el que escolto mentre vaig molent la malta per la cuita de demà...

SNAKE DOG IPA DE FLYING DOG


Flying Dog és una de les altres cerveseres americanes que estan revolucionant el panorama actual. Les seues cerveses són tan interessants i arriscades com les etiquetes, totes obra de l'ilustrador Ralph Steadman. En quasevol cas, ja deixen ben clar l'esperit trencador i iconoclasta de la marca.
Fa poc vaig comprar unes ampolles de Snake Dog India Pale Ale i en vaig prendre algunes notes mentre la bevia... tot plegat formava part del meu pla d'immersió IPAística dels darrers 15 dies. En podem parlar una mica.
Ampolla servida en vas de pinta. Els de Flying Dog anuncien que és el seu "monstre de llúpol" amb un IBU 60 i 7,1% d'alcohol i jo crec que no és per a tant, al menys pel que fa al llúpol. No cal un marketing tan agressiu per a un producte que és bo de per si. Si no, ens poden decebre les expectatives creades.
La Snake Dog és túrbia i de color ambre, mostrant ja de primeres els efectes d'una malta caramelitzada que es farà patent en tots els aspectes de la cervesa. Té una crema densa i atractiva que minva en volum però que persisteix fins al final i que marca el got molt lleugerment.
Les olors són molt atractives i relaxades, lluny de ser "monstruoses" ni hiperbòliques i no només basades en el llúpol, ni tan sols al començament, com sol ser habitual en els aromes del llúpol. L'entrada és barrejada d'aromes suaus de malta caramelitzada que recorden la mantega i el caramel (caramels werthers) i d'aromes frescos llupolats de resina de pi i de cítrics. El llúpol no guanya gaire terreny a la malta per tant, segueixo sense trobar el "mostre de llúpol" i, dit sigui, me n'alegro, perquè de moment va molt bé la cosa. A mesura que la cervesa va calfant-se al got, les maltes van guanyant terreny als llúpols i el caramel tapa els cítrics.
En boca perd una mica, al meu parer. Amb un cos mitjà i una carbonatació massa viva (però això és subjectiu, el problema és que jo prefereixo carbonatacions mitges-baixes i sóc molt maniós amb què estiguin molt ben integrades... potser perquè sóc un yonki del xampany), els sabors són una mica menys atractius que els aromes, que eren complexos i complerts. Hi ha present el gust suau de la malta crystal i, de nou, l'amargor final del llúpol seca, però gairebé absent de sabors i aromes. Cert que deixa gaudir la malta, però li falta una mica de xispa. No parlo d'intensitat en l'amargor, sinó del poc joc que em dóna.
Total, que al final no era tan ferotge com el pintaven el monstre. Vull remarcar que no busco l'amargor extrema ni faig broma sobre el tema del "Hop Monster" que anuncien els de Flying Dog per manca d'amargor, sinó per la poca presència del llúpol. També he de dir que a mi, en general, m'agrada així, sense que el llúpol ofegui la cervesa. Que llúpol no vol dir amargor (només), ni llúpol vol dir IPA (només), ni més llúpol és millor (necessàriament). La Snake Dog està molt bona i crec encara la gaudiríem més si no arribéssim a ella mig enganyats per promeses de Hop Monster per part dels autors. No li cal per vendre-la. Crec també que és una bona opció per iniciar-se en les IPA i, d'aquí passar a coses més intenses i potents.

En les millors IPA, el llúpol és el director de l'orquestra, no l'instrument que sona més fort.

dimecres, 2 de març del 2011

PEDANTERIA


Estimats lectors, si en algun moment, mentre llegeixen el meu blog, creuen que estic arribant a quotes de pedanteria molt elevades, especialment quan comento cerveses, si us plau facin-m'ho saber al moment.
Jo els estaré molt agraïts i em faran molt feliços, perquè amb la pasta que em costen les cerveses i el poc que duren, la posibilitat de ser pedant és un dels pocs plaers a posteriori que m'aporten.

Gràcies!

HERCULES DOUBLE IPA DE GREAT DIVIDE


A aquesta li tenia ganes de debò. Però abans de tot he de dir que beure tantes IPA (i tan bones) en els darrers dies està tenint un efecte negatiu en mi. L'altre dia vaig tastar la Brown Ale en la que estic treballant i la vaig trobar molt faltada de llúpol. Crec que abans de prendre cap decisió li hauré de tornar a donar una altra oportunitat quan estigui una mica desintoxicat d'IPA. D'altra banda, quan feia la cuita, animat per la febre de llúpol que m'ha envaït aquestes dues setmanes, em vaig emportar a la boca una mica de Golding mentre pesava i feia particions... Encara ara em dura el disgust... sóc així d'idiota a vegades... Però això em torna els peus a terra i em fa pensar en algunes cerveses del país que treuen productes tan basats en el llúpol i una mica mancats de fonament. Més llúpol no vol dir, necessàriament més bo, i per suposat no vol dir IPA. És com la sal a la cuina, la justa mesura marca els sabors, l'excés els anula tots. A mi, els menjars salats no m'agraden (el menjar llupolat, ara puc afirmar que tampoc).
Un cop dit això, anem a parlar d'un bon exemple de cervesa superllupolada i, malgrat tot, en ple equilibri amb la resta d'ingredients i elements. Per mi, una cervesa de bandera.
Hèrcules Double IPA de la cervesera Great Divide Brewing Company. És la segona cervesa que tasto d'aquesta gent. La primera va ser la Yeti i... oh la Yeti, mare de Déu... Un dia en parlem. Anuncien 85 IBU i 10%. També anuncien no sé quants premis i bla bla bla... Jo si no lo bebo no lo creo. El que és una mica ridícul és el maridatge que aconsellen. Ara mateix me'n vaig a buscar-me uns tacos de peix al grill i formatge holandès per acompanyar-la... no sigueu ridículs, si us plau! Què en diría el Doctor Panxot de tot això?
L'ampolla la vaig comprar al On The Rocks a Lleida i servida en un vas tipus pilsen de casa del meu sogre. Només servir-la ja se'm posa dura m'emociono. Un color coure preciós i crema color torrat suau. Ràpid m'adono que malgrat ser consistent, la retenció és escasa i em marca poc les vores del vas. No desapareix del tot fins el final.
Al nas és la bomba aromàtica que esperava i arriben aromes agressius fruitals molt agradables i nets. També resinosos. A mesura que bec, els fruitals van esdevenint cítrics més madurs, i l'aranja va tornant-se pinya i part dura de raïm. L'olor és molt bona.
En boca és densa. El gas carbònic està molt ben integrat i ajuda a que l'alcohol, tot i que notablement present a l'empassar, no domini. L'amargor final és també molt neta i no amaga el gust de la malta, més dolç. La malta queda en un segon terme però no queda soterrat pels altres elements més dominants com l'alcohol i, sobretot, el llúpol.
Crec que és un bon exemple del que deia al principi. Una IPA molt potent en què el llúpol no ho és tot, sinó un ingredient en què es basa la recepta però que segueix treballant en equip amb la resta. Crec que és una cervesa excel·lent i jo en destacaria el paper del llúpol liderant un treball d'equip amb la malta dolça, el carbònic perfectament treballat i l'alcohol considerable. Exemple de com més no vol dir massa. Forta, potent i equilibrada. Poderosa com un Déu i de peus a terra com un home, l'Hèrcules de les IPA.
He dit ja que m'agrada molt?

dimarts, 1 de març del 2011

BEER ALCHEMY. SOFTWARE PER A MAC


Els usuaris de PC tenen un munt de programes i opcions on triar en el món de la cervesa i l'oferta és especialment interessant per al homebrewer. Els usuaris de Mac, però, sempre estem limitats a opcions reduïdes tot i que normalment d'una excelent qualitat.
Prova d'això n'és el Beer Alchemy, un programa de gestió de recursos, receptes i procesos per al petit cerveser. Només per a Mac, clar.
El programa és de pagament (29.95$), però val cada cèntim invertit. Permet fer tots els càlculs que necessites per obtenir amargor, densitats, etc. I els fa automàticament quan introdueixes els ingredients i la quantitat desitjada (té una base de dades immensa amb els valors dels llúpols, maltes i llevats que es pot ampliar i personalitzar). Permet també personalitzar els procesos de maceració i ebullició, assignant i calculant l'escalonat, el rentat, etc. A partir d'això podem guardar els resultats de cada cuita i assignar-los a una recepta. Té tots els factors possibles en compte, tot i que la part de maceració la deixa una mica més descuidada. Pot deduir els índex d'eficiència de la maceració en el nostre equip, els índex d'evaporació, d'atenuació del llevat, etc.


També guarda registre i calcula l'inventori de què disposem i el que necessitem per una recepta determinada i fins i tot permet fer comandes directament via Skype amb les botigues.
Podem importar receptes d'altres programes i exportar les nostres també en diferents formats.
Hi ha també les versions per a ipad i per a iphone, més senzilles (no permeten dissenyar receptes) que se sincronitzen amb la de l'ordinador i fan que no sigui necessari anar amb el portàtil mentre fas la cuita. Tot plegat permet fer receptes acurades i guardar-ne registre de tots els aspectes sense haver d'agafar llapis ni paper.
Evidentment, no assegura una bona cervesa, però és una bona eina per als que els agrada el mètode i rutina de treball i per als que -com nosaltres- tot just comencen.