Sí senyor, això és el que em vaig beure ahir. Una San Miguel sense pasteuritzar i, per a més inri, punxada amb nitrogen... Si més no, una curiositat que només podia sortir d'una empresa lleidatana. Que sí, que ara és de Mahou i que sí, que la companyia era filipina quan va arribar a Lleida... però al final a tots els lleidatans ens ompli d'orgull tenir la Sant Miquel a la ciutat i tothom té algun familiar que ha treballat allà. Sempre ha sigut la indústria de la ciutat i, a diferència de la Damm (que també té la malteria aquí -al costat de casa meua- tot i que sembla que ho amaguin perquè és més guai ser de Barcelona "què macu!"), la Sant Miquel (que és com tothom li diu aquí) sempre ha fet molta ciutat i està present en la vida diària de Lleida, en les festes, festivals de música, etc. A mí, si més no, em resulta curiós venint de la cervesa catalana més internacional... que cuidin tant el tema local vull dir.
A mi, la Sant Miquel no m'agrada i no en bec, però he de reconèixer que em fa content que siguin a Lleida i que no se n'amaguin.
Si més no, m'agrada molt més que passar cada dia per davant de la malteria de Damm i veure que només hi ha un rètol de "Magatzem". No sigui que els de Barcelona s'assabentin i els sembli poc guai que la malta vingui de Lleida. Ecs!
