BLACK JACK PORTER DE LEFT HAND

Left Hand, de Colorado, és una de les micros americanes que fan un treball més sòlid al meu parer. Especialment en porters i stouts. La seua Milk Stout és una de les coses bones que té la vida.
He comprat unes ampolles de Black Jack Porter que estan fora de data, però no massa. Què voleu que fagi... que deixi que les llancin? A banda del líquid és una pena no poder-la tenir amb el redisseny d'etiquetes que han fet i que fa tant de goig.
Anuncien 6,8% d'alcohol i 35 IBU d'amargor.
Al vas és de color marró fosc amb alguns reflexos rogencs. El color és atractiu i la seua transparència dóna molt de joc al fosc vermellós. La corona, però és escassa i de poca retenció. De color beix. Taca poc les vores.
Els aromes són molt maltosos i intensos però es volatilitzen molt ràpid (per la poca qualitat de la crema potser?) Aromes làctics molt presents, de xocolate amb llet i toffee. Algunes sensacions secundàries de regalèssia que, a mesura que va pujant la temperatura, guanyen més protagonisme.
En boca té una densitat mitjana que descriu i resumeix perfectament el caràcter d'aquesta porter. Té una textura cremosa que és molt atractiva. Les maltes torrades dominen completament el sabor, de la mateixa manera que ho feien en els aromes. El gust final és dolç i de poca intensitat. Molt moderat. La gaisficació és baixa, cosa que és d'agraïr. El postgust és de cafè suau i poc amarg, però perdura de manera calmada. Està ben equilibrada en matisos suaus i la trobo absent de defectes. No obstant, és molt inofensiva en boca... massa per al meu gust: li manca una mica de caràcter.
El regust que queda al paladar i darrere la llengua persisteix i s'allarga sense ser intens, de manera marcadament maltosa i torrada. Potser és el millor d'aquesta porter que fa la seua feina una mica mancada d'energia. Una oficinista de les Porter.

Milk Stout de Left Hand

Ampolla de 35 cl comprada a Lleida. Vaig haver d'insistir molt perquè me la venguéssin perquè la data de consum preferent era del 2009. Potser això ha alterat alguns sabors, però no crec que gaire.
L'etiqueta, molt colorida, com totes les de l'americana Left Hand, amb una vaca simpàtica que anuncia la lactosa de la Milk Stout. Recentment han redissenyat les etiquetes, modernitzant-les i millorant-les considerablement. La seua pàgina web és molt atractiva també.
Al servir-la en el vas, el primer que sobta és l'opacitat del negre, amb alguns reflexos rogencs. Això, unit a una escuma de cafè amb llet, fa que la primera impressió sigui molt bona. Aquesta cervesa entra pels ulls. És el que esperes d'una stout. L'escuma té una retenció mitjana (llàstima), però es redueix fins a mig centímetre que ja no m'abandona fins al final. Taca les vores de manera considerable.
Els olors són maltosos al màxim. Maltes torrades, chocolate i crystal. És el que s'espera d'una stout i més. L'únic punt és que al principi fa una una olor intensa de líquid d'olives (salmorra) força desagradable. Afortunadament, s'esvaeix ràpidament. Potser algú més tècnic sàpigui dir-nos si és causat per la degradació d'alguns aromes de la malta o què. Em fa por que no sigui per tindre uns anys l'ampolla. Pena que no en tingui cap de recent per contrastar.
En boca és un plaer. Gust de chocolate pur amarg, caramel cremat i cafè americà. Però no cafè americà del que fan als bars del país, sinó de "regular coffee" d'America. Quan vaig estar a Banff (Canadà) hi havia una cafeteria que feia un cafè amb exactament el mateix sabor d'aquesta cervesa. Per a un cafè era horrible, per a una cervesa és glòria! El carbònic és discretíssim i fa pessigolles a la llengua, acompanyant la dolçor de la lactosa no fermentada i convertint en inapreciable el 5,2% d'alcohol. El final és sec i curt, amb una amargor torrada més pròpia del gra que no del llúpol inapreciable. Tot i que de cos mitjà, és suntuosa i cremosa. Plena de sabor i aroma.
Jo no li trobo peròs a aquesta cervesa i puc assegurar que en compraré cada vegada que en trobi. Deliciosa.