BLACK JACK PORTER DE LEFT HAND

Left Hand, de Colorado, és una de les micros americanes que fan un treball més sòlid al meu parer. Especialment en porters i stouts. La seua Milk Stout és una de les coses bones que té la vida.
He comprat unes ampolles de Black Jack Porter que estan fora de data, però no massa. Què voleu que fagi... que deixi que les llancin? A banda del líquid és una pena no poder-la tenir amb el redisseny d'etiquetes que han fet i que fa tant de goig.
Anuncien 6,8% d'alcohol i 35 IBU d'amargor.
Al vas és de color marró fosc amb alguns reflexos rogencs. El color és atractiu i la seua transparència dóna molt de joc al fosc vermellós. La corona, però és escassa i de poca retenció. De color beix. Taca poc les vores.
Els aromes són molt maltosos i intensos però es volatilitzen molt ràpid (per la poca qualitat de la crema potser?) Aromes làctics molt presents, de xocolate amb llet i toffee. Algunes sensacions secundàries de regalèssia que, a mesura que va pujant la temperatura, guanyen més protagonisme.
En boca té una densitat mitjana que descriu i resumeix perfectament el caràcter d'aquesta porter. Té una textura cremosa que és molt atractiva. Les maltes torrades dominen completament el sabor, de la mateixa manera que ho feien en els aromes. El gust final és dolç i de poca intensitat. Molt moderat. La gaisficació és baixa, cosa que és d'agraïr. El postgust és de cafè suau i poc amarg, però perdura de manera calmada. Està ben equilibrada en matisos suaus i la trobo absent de defectes. No obstant, és molt inofensiva en boca... massa per al meu gust: li manca una mica de caràcter.
El regust que queda al paladar i darrere la llengua persisteix i s'allarga sense ser intens, de manera marcadament maltosa i torrada. Potser és el millor d'aquesta porter que fa la seua feina una mica mancada d'energia. Una oficinista de les Porter.

ZULOGAARDEN NORAI

Ampolla comprada a 2D2Dspuma. És la primera Zulogaarden que tasto.
33cl, 7% d'alcohol i la defineixen com a Robust Porter. Interessant, perquè tot i que tothom en parla molt bé de la Sang de Gossa (Nota: quan publico la ressenya ja he tastat la versió 5 i en faré una ressenya en un dia o dos, que vaig liat amb la feina darrerament), les porter són un dels estils favorits a casa nostra. L'etiqueta no és del meu gust, però de moment, encara no me les bec, per tant no és un problema gros...
Al got és d'un marró fosc molt opac. La corona és marró, abundant i ferma, amb molt bona retenció. Al final del got encara queda mig centímetre i moltes taques a les vores.
L'aroma és molt intens, de cafè en gra i de fustes cremades. Trobo que li falta un pel de complexitat per ser perfecta perquè, més reposada al got i amb uns graus de més, les maltes torrades dominen totes les olors. L'alcohol és present també a l'aroma.
En boca les maltes són immediatament evidents. L'alcohol també, tot i que no de manera agressiva. És agradablement amarga, amb un final molt sec i acafeïnat, amb un postgust amarg molt persistent i intens. No és dolça en absolut, però les cerveses tan denses i maltoses sempre fan una mica aquesta sensació. La trobo molt correcta i ben dissenyada en sabor. L'únic però que li puc trobar és que el final el trobo una mica cendrós.
És una porter senzilla de tall molt clàssic amb moltes virtuts i pocs peròs. Molt i molt correcta.
No sé si us n'heu adonat, però durant tota la ressenya no he esmentat que Zulogaarden són del país. No ho he fet perquè crec que, per primer cop en una cervesa catalana que tasto, aquest fet és del tot anecdòtic. La Norai podria estar feta en qualsevol lloc de les Illes Britàniques i, tot que no crec que entri en el TOP 5 de les millors porter, estic segur que molta gent la demanaria reiteradament a molts pubs. Jo, ho faria. No sé si m'explico, però el que vull dir és que no hi ha res a Catalunya que s'assembli ni de bon tros. Marca una nova fita.
És la primera cervesa catalana que jutjo sense aplicar la usual benevolència i simpatia que normalment intento atorgar al producte del país o de casa. A més, competint en un dels estils clàssics i tradicionals, que és la via dura, i no en experiments únics i incomparables d'ingredients mai vistos o combinacions mai fetes abans que bona part del valor que tenen és la unicitat. Per trencar amb la tradició primer cal coneixer-la i superar-la, si no, és difícil establir si seguim el camí dels genis o el dels cantamanyanes.
Si apareix més gent com els de Zulogaarden, al final, a Catalunya, farem bona cervesa i tot. Enhorabona!

PS: Havia dit que no faria cap ressenya de cerveses catalanes, però me'n desdic. Crec que algunes comencen a valdre molt la pena. Així que reformulo: Faré el que em surti de la punta de la fava.
PSS: Ara que he tastat la Sang de Gossa, enhorabona x2. Tot el que he dit segueix del tot vigent.

BASS I LAGERS QUE SON PORTERS

No havia tastat mai la Bass encara i ho he fet avui al On The Rocks, a Lleida. Dinant allà, després de comprar unes cervesetes, m'han comentat que tenien una IPA de tirador... tastem-la!
Una IPA... vaja, ni de lluny! Jo la definiria com una bitter genèrica que... no m'he acabat.
Al got era prometedora, un color ambre rogenc molt atractiu amb una escuma molt blanca que s'ha esvaït ràpidament. La carbonatació ja es feia evident abans de començar.
Al atansar-la a la boca ja he vist que era molt freda, i potser he d'atribuir a aquest fet la total absència d'aromes excepte una olor metàlica i de rovell que jo només recordava en cerveses xiringuiteres nacionals. Primera decepció. Al primer glop, l'absència de gust és total, excepte una tímida amargor sense cap encant. Li dono el benefici del dubte per la temperatura i la deixo reposar una estona mentre mengem i la meua dona em fot bronca per la pasta que m'he deixat en la Penguin i la Sink the Bismark que acabo de comprar. Jo li explico que el que he (hem) comprat és història, però he de reconèixer que tinc remordiments.
Torno a la Bass i l'olor metàlica continua tapant-ho tot. Ara sembla endevinar-se una mica de llupol afruitat però crec que és més el que busco que el que trobo. Al gust hi ha també un punt dolç que m'esforço a gaudir, però de seguida hi torna l'amargor d'horxata a les venes.
Diguem com a únic punt a favor que és refrescant. Jo, de sobte em pregunto que faig a una cerveseria, malgastant la limitada quantitat de cervesa que puc beure (he d'agafar el cotxe) amb una cervesa que no m'agrada mentre la meua dona està tan feliç bevent-se una Hobgoblin. Decideixo que no me l'acabaré i jo crec que el cambrer em veu la cara perquè ve amb mitja pinta de color negre i em diu: "Tasta això... és una porter que fan els de Pilsner Urquell". Només la tenim en barril. Me la bec i demane una pinta sencera. La "porter" és una Master Tmavy. Una cervesa poc freqüent pel que he pogut veure. Jo no la coneixia i m'ha costa trobar informació sobre ella. Al final una lager ha arreglat el que havia espatllat una ale... perquè després es digui que sóc un fonamentalista.

Però com que és una lager, no parlaré d'ella ni la recomanaré, que un té principis, però posaré la foto i confesaré que la tornaré a demanar més prompte que tard.