Flying Dog és una de les altres cerveseres americanes que estan revolucionant el panorama actual. Les seues cerveses són tan interessants i arriscades com les etiquetes, totes obra de l'ilustrador Ralph Steadman. En quasevol cas, ja deixen ben clar l'esperit trencador i iconoclasta de la marca.
Fa poc vaig comprar unes ampolles de Snake Dog India Pale Ale i en vaig prendre algunes notes mentre la bevia... tot plegat formava part del meu pla d'immersió IPAística dels darrers 15 dies. En podem parlar una mica.
Ampolla servida en vas de pinta. Els de Flying Dog anuncien que és el seu "monstre de llúpol" amb un IBU 60 i 7,1% d'alcohol i jo crec que no és per a tant, al menys pel que fa al llúpol. No cal un marketing tan agressiu per a un producte que és bo de per si. Si no, ens poden decebre les expectatives creades.
La Snake Dog és túrbia i de color ambre, mostrant ja de primeres els efectes d'una malta caramelitzada que es farà patent en tots els aspectes de la cervesa. Té una crema densa i atractiva que minva en volum però que persisteix fins al final i que marca el got molt lleugerment.
Les olors són molt atractives i relaxades, lluny de ser "monstruoses" ni hiperbòliques i no només basades en el llúpol, ni tan sols al començament, com sol ser habitual en els aromes del llúpol. L'entrada és barrejada d'aromes suaus de malta caramelitzada que recorden la mantega i el caramel (caramels werthers) i d'aromes frescos llupolats de resina de pi i de cítrics. El llúpol no guanya gaire terreny a la malta per tant, segueixo sense trobar el "mostre de llúpol" i, dit sigui, me n'alegro, perquè de moment va molt bé la cosa. A mesura que la cervesa va calfant-se al got, les maltes van guanyant terreny als llúpols i el caramel tapa els cítrics.
En boca perd una mica, al meu parer. Amb un cos mitjà i una carbonatació massa viva (però això és subjectiu, el problema és que jo prefereixo carbonatacions mitges-baixes i sóc molt maniós amb què estiguin molt ben integrades... potser perquè sóc un yonki del xampany), els sabors són una mica menys atractius que els aromes, que eren complexos i complerts. Hi ha present el gust suau de la malta crystal i, de nou, l'amargor final del llúpol seca, però gairebé absent de sabors i aromes. Cert que deixa gaudir la malta, però li falta una mica de xispa. No parlo d'intensitat en l'amargor, sinó del poc joc que em dóna.
Total, que al final no era tan ferotge com el pintaven el monstre. Vull remarcar que no busco l'amargor extrema ni faig broma sobre el tema del "Hop Monster" que anuncien els de Flying Dog per manca d'amargor, sinó per la poca presència del llúpol. També he de dir que a mi, en general, m'agrada així, sense que el llúpol ofegui la cervesa. Que llúpol no vol dir amargor (només), ni llúpol vol dir IPA (només), ni més llúpol és millor (necessàriament). La Snake Dog està molt bona i crec encara la gaudiríem més si no arribéssim a ella mig enganyats per promeses de Hop Monster per part dels autors. No li cal per vendre-la. Crec també que és una bona opció per iniciar-se en les IPA i, d'aquí passar a coses més intenses i potents.
En les millors IPA, el llúpol és el director de l'orquestra, no l'instrument que sona més fort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada