5 AM SAINT DE BREW DOG

Abans de començar, per no crear falses espectatives, diré que la 5AM Saint de Brew Dog no m'ha agradat. I això m'ha sorprés, perquè estic predisposat a que m'agradi tot el que fan aquestos escocesos.
La definició d'Amber Ale ja em tenia amb la mosca darrere l'orella, sincerament, perquè sovint és un calaix de sastre on ficar totes les ales de base anglosaxona que no se sap ben bé on colocar.
L'ampolla la vaig comprar al On The Rocks, a Lleida.
L'etiqueta, en la línia de les de Brew Dog, senzilla i directa, funciona plenament. A mi m'agraden molt.
Anuncien 5% d'alcohol i 25 IBU a l'ampolla.
Quan la serveixo al vas de pinta (ja he dit algun cop que n'he de comprar de nous, no?), hi veig un color daurat rogenc. L'escuma (i no dic crema) és de color mantega, no gaire densa. Al principi pareix molt estable, però com passa amb les cerveses amb bona retenció i poca densitat, aviat es produeix un "iceberg" o "crater" i les vores baixen a un ritme molt major que el centre, creant una illa d'escuma d'aspecte no gaire atractiu. Caldria veure si el rentat del vas influeix en això i no només és culpa de la cervesa, però a mi només em passa amb escumes de poca estructura i densitat. L'escuma, tot i que visualment poc agraciada, perdura fins el final.
En nas, els llúpols arriben de seguida, molt intensament. Jo, que sóc molt anglesat per a les cerveses, no deixo de sorprendre'm quan una cervesa d'aquest color dóna tant de joc en el terreny dels llúpols. Pel color, sempre espero trobar-me amb una mild o similar... Però això no és dolent; els llúpols són divertits! Resina de pi i cítrics en clau d'aranja... aquesta ale mira cap a més enllà de l'Atlàntic! Són aromes potents i agradables i perduren fins el final molt estables. Quan la cervesa guanya uns graus de temperatura, van destapant-se  (o evolucionant) altres aromes fruitals més madurs, però queden aclaparats pel caràcter resinós que domina.
Si no m'havia convençut l'escuma, però li dono el benefici del dubte per si és problema del got, sí que he de dir que la 5AM, al meu parer, on fa aigües (literalment) és en boca. És aiguada i, això, no lliga ni amb l'aspecte ni amb l'aroma ni amb l'estil no estil. A més, és una sensació de decepció que m'arriba tan bon punt faig el primer glop, ja que en els aromes es defenia molt bé i feia goig. És també vivament carbonatada i això no dóna joc tampoc. Junt a l'aigualiment, amb el glop, m'arriba un regust àcid lleugerament proper a la llimona que no sé ben bé on situar. És amarga, però no tant per la intensitat com perquè l'amargor perdura molt, però és seca i bastant plana. Poc a poc va destapant-se i es torna més afruitada, però el llúpol tan marcadament americà no acaba de combinar amb la resta.
Jo, no li trobo la gràcia a aquesta cervesa. Em sembla que no està ben arrodonida i té alguns defectes marcats com la sensació d'aigualit.
Una pena. No em queden ganes de tastar-la de nou. Però com que són tan majetes, aquestos de Brew Dog, i sembla ser que és una cervesa que té bastantes bones crítiques entre els entesos, igual li dono una altra oportunitat un dia d'aquestos... Un dia d'aquestos que no tingui res millor per beure.