BLACK JACK PORTER DE LEFT HAND

Left Hand, de Colorado, és una de les micros americanes que fan un treball més sòlid al meu parer. Especialment en porters i stouts. La seua Milk Stout és una de les coses bones que té la vida.
He comprat unes ampolles de Black Jack Porter que estan fora de data, però no massa. Què voleu que fagi... que deixi que les llancin? A banda del líquid és una pena no poder-la tenir amb el redisseny d'etiquetes que han fet i que fa tant de goig.
Anuncien 6,8% d'alcohol i 35 IBU d'amargor.
Al vas és de color marró fosc amb alguns reflexos rogencs. El color és atractiu i la seua transparència dóna molt de joc al fosc vermellós. La corona, però és escassa i de poca retenció. De color beix. Taca poc les vores.
Els aromes són molt maltosos i intensos però es volatilitzen molt ràpid (per la poca qualitat de la crema potser?) Aromes làctics molt presents, de xocolate amb llet i toffee. Algunes sensacions secundàries de regalèssia que, a mesura que va pujant la temperatura, guanyen més protagonisme.
En boca té una densitat mitjana que descriu i resumeix perfectament el caràcter d'aquesta porter. Té una textura cremosa que és molt atractiva. Les maltes torrades dominen completament el sabor, de la mateixa manera que ho feien en els aromes. El gust final és dolç i de poca intensitat. Molt moderat. La gaisficació és baixa, cosa que és d'agraïr. El postgust és de cafè suau i poc amarg, però perdura de manera calmada. Està ben equilibrada en matisos suaus i la trobo absent de defectes. No obstant, és molt inofensiva en boca... massa per al meu gust: li manca una mica de caràcter.
El regust que queda al paladar i darrere la llengua persisteix i s'allarga sense ser intens, de manera marcadament maltosa i torrada. Potser és el millor d'aquesta porter que fa la seua feina una mica mancada d'energia. Una oficinista de les Porter.

CERVEZA CERVEZA DE WENDY SULCA

Increïble, la Wendy. Viva Perú hahahhahaha.
Ja sé que és un clàssic, però no m'he pogut resistir.

CERVESES QUE... (4)

Cerveses que costen més del que valen.

CERVESES QUE... (3)

Cerveses que són més amargues que la retama.

SAN MIGUEL SENSE PASTEURITZAR

Sí senyor, això és el que em vaig beure ahir. Una San Miguel sense pasteuritzar i, per a més inri, punxada amb nitrogen... Si més no, una curiositat que només podia sortir d'una empresa lleidatana. Que sí, que ara és de Mahou i que sí, que la companyia era filipina quan va arribar a Lleida... però al final a tots els lleidatans ens ompli d'orgull tenir la Sant Miquel a la ciutat i tothom té algun familiar que ha treballat allà. Sempre ha sigut la indústria de la ciutat i, a diferència de la Damm (que també té la malteria aquí -al costat de casa meua- tot i que sembla que ho amaguin perquè és més guai ser de Barcelona "què macu!"), la Sant Miquel (que és com tothom li diu aquí) sempre ha fet molta ciutat i està present en la vida diària de Lleida, en les festes, festivals de música, etc. A mí, si més no, em resulta curiós venint de la cervesa catalana més internacional... que cuidin tant el tema local vull dir.
A mi, la Sant Miquel no m'agrada i no en bec, però he de reconèixer que em fa content que siguin a Lleida i que no se n'amaguin.
Si més no, m'agrada molt més que passar cada dia per davant de la malteria de Damm i veure que només hi ha un rètol de "Magatzem". No sigui que els de Barcelona s'assabentin i els sembli poc guai que la malta vingui de Lleida. Ecs!

ZULOGAARDEN NORAI

Ampolla comprada a 2D2Dspuma. És la primera Zulogaarden que tasto.
33cl, 7% d'alcohol i la defineixen com a Robust Porter. Interessant, perquè tot i que tothom en parla molt bé de la Sang de Gossa (Nota: quan publico la ressenya ja he tastat la versió 5 i en faré una ressenya en un dia o dos, que vaig liat amb la feina darrerament), les porter són un dels estils favorits a casa nostra. L'etiqueta no és del meu gust, però de moment, encara no me les bec, per tant no és un problema gros...
Al got és d'un marró fosc molt opac. La corona és marró, abundant i ferma, amb molt bona retenció. Al final del got encara queda mig centímetre i moltes taques a les vores.
L'aroma és molt intens, de cafè en gra i de fustes cremades. Trobo que li falta un pel de complexitat per ser perfecta perquè, més reposada al got i amb uns graus de més, les maltes torrades dominen totes les olors. L'alcohol és present també a l'aroma.
En boca les maltes són immediatament evidents. L'alcohol també, tot i que no de manera agressiva. És agradablement amarga, amb un final molt sec i acafeïnat, amb un postgust amarg molt persistent i intens. No és dolça en absolut, però les cerveses tan denses i maltoses sempre fan una mica aquesta sensació. La trobo molt correcta i ben dissenyada en sabor. L'únic però que li puc trobar és que el final el trobo una mica cendrós.
És una porter senzilla de tall molt clàssic amb moltes virtuts i pocs peròs. Molt i molt correcta.
No sé si us n'heu adonat, però durant tota la ressenya no he esmentat que Zulogaarden són del país. No ho he fet perquè crec que, per primer cop en una cervesa catalana que tasto, aquest fet és del tot anecdòtic. La Norai podria estar feta en qualsevol lloc de les Illes Britàniques i, tot que no crec que entri en el TOP 5 de les millors porter, estic segur que molta gent la demanaria reiteradament a molts pubs. Jo, ho faria. No sé si m'explico, però el que vull dir és que no hi ha res a Catalunya que s'assembli ni de bon tros. Marca una nova fita.
És la primera cervesa catalana que jutjo sense aplicar la usual benevolència i simpatia que normalment intento atorgar al producte del país o de casa. A més, competint en un dels estils clàssics i tradicionals, que és la via dura, i no en experiments únics i incomparables d'ingredients mai vistos o combinacions mai fetes abans que bona part del valor que tenen és la unicitat. Per trencar amb la tradició primer cal coneixer-la i superar-la, si no, és difícil establir si seguim el camí dels genis o el dels cantamanyanes.
Si apareix més gent com els de Zulogaarden, al final, a Catalunya, farem bona cervesa i tot. Enhorabona!

PS: Havia dit que no faria cap ressenya de cerveses catalanes, però me'n desdic. Crec que algunes comencen a valdre molt la pena. Així que reformulo: Faré el que em surti de la punta de la fava.
PSS: Ara que he tastat la Sang de Gossa, enhorabona x2. Tot el que he dit segueix del tot vigent.

CERVESES QUE... (2)

CERVESES QUE TENEN MÉS PROPIETATS QUE L'ALL.