dilluns, 21 de març del 2011

ZULOGAARDEN NORAI


Ampolla comprada a 2D2Dspuma. És la primera Zulogaarden que tasto.
33cl, 7% d'alcohol i la defineixen com a Robust Porter. Interessant, perquè tot i que tothom en parla molt bé de la Sang de Gossa (Nota: quan publico la ressenya ja he tastat la versió 5 i en faré una ressenya en un dia o dos, que vaig liat amb la feina darrerament), les porter són un dels estils favorits a casa nostra. L'etiqueta no és del meu gust, però de moment, encara no me les bec, per tant no és un problema gros...
Al got és d'un marró fosc molt opac. La corona és marró, abundant i ferma, amb molt bona retenció. Al final del got encara queda mig centímetre i moltes taques a les vores.
L'aroma és molt intens, de cafè en gra i de fustes cremades. Trobo que li falta un pel de complexitat per ser perfecta perquè, més reposada al got i amb uns graus de més, les maltes torrades dominen totes les olors. L'alcohol és present també a l'aroma.
En boca les maltes són immediatament evidents. L'alcohol també, tot i que no de manera agressiva. És agradablement amarga, amb un final molt sec i acafeïnat, amb un postgust amarg molt persistent i intens. No és dolça en absolut, però les cerveses tan denses i maltoses sempre fan una mica aquesta sensació. La trobo molt correcta i ben dissenyada en sabor. L'únic però que li puc trobar és que el final el trobo una mica cendrós.
És una porter senzilla de tall molt clàssic amb moltes virtuts i pocs peròs. Molt i molt correcta.
No sé si us n'heu adonat, però durant tota la ressenya no he esmentat que Zulogaarden són del país. No ho he fet perquè crec que, per primer cop en una cervesa catalana que tasto, aquest fet és del tot anecdòtic. La Norai podria estar feta en qualsevol lloc de les Illes Britàniques i, tot que no crec que entri en el TOP 5 de les millors porter, estic segur que molta gent la demanaria reiteradament a molts pubs. Jo, ho faria. No sé si m'explico, però el que vull dir és que no hi ha res a Catalunya que s'assembli ni de bon tros. Marca una nova fita.
És la primera cervesa catalana que jutjo sense aplicar la usual benevolència i simpatia que normalment intento atorgar al producte del país o de casa. A més, competint en un dels estils clàssics i tradicionals, que és la via dura, i no en experiments únics i incomparables d'ingredients mai vistos o combinacions mai fetes abans que bona part del valor que tenen és la unicitat. Per trencar amb la tradició primer cal coneixer-la i superar-la, si no, és difícil establir si seguim el camí dels genis o el dels cantamanyanes.
Si apareix més gent com els de Zulogaarden, al final, a Catalunya, farem bona cervesa i tot. Enhorabona!

PS: Havia dit que no faria cap ressenya de cerveses catalanes, però me'n desdic. Crec que algunes comencen a valdre molt la pena. Així que reformulo: Faré el que em surti de la punta de la fava.
PSS: Ara que he tastat la Sang de Gossa, enhorabona x2. Tot el que he dit segueix del tot vigent.

2 comentaris:

  1. Jo també vaig trobar que era una cervesa molt ben feta; i de fet em va recordar enormement a la Samuel smith taddy porter que si no has provat et recomano enormement!

    ResponElimina
  2. La Taddy Porter és, per a mi, la millor porter del món o, almenys, la que més m'agrada a mi... sempre en tinc a casa!
    Celebro que coincidim. I benvingut al blog!

    ResponElimina