L'ampolla de 55cl té el vidre fosc i gruixut típic de les Samuel Smith. Són ampolles de molt bona qualitat gairebé opaques. He dit alguna vegada ja que m'agrada gairebé tot d'aquesta gent?
Al got és daurada fosca i una mica túrbia. La crema és de color vainilla, densa i amb una retenció mitjana.
Els primers aromes que revela són molt maltosos i dolços. El llúpol es desvela subtil però evident amb aromes fruitosos, dolços també. A mesura que el vas va buidant-se i guanyem uns graus de temperatura, la fruita es torna més clarament taronja. L'olor de malta, no obstant, impera, i unida al llúpol, recorda rebosteria de nadal, pastissets casolans i pa de pessic.
En boca és molt coherent amb els aromes. La malta dolça és molt present al sabor també i hi reconec gust de castanyes. El final no arriba a ser amarg, sinó més aviat arregalissiat i a fustes. Malgrat tot és molt seca. Té una carbonatació alegre, cosa que alleuja una mica la densitat i fa que el 6% d'alcohol tan evident sigui més agradable. La sensació a l'empassar és cremosa i acaba de lligar la resta de característiques.
Molt bona, com tot el que surt d'aquella casa de Yorkshire! Intentaré aconseguir la d'enguany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada