dimarts, 5 d’abril del 2011

BLACK JACK PORTER DE LEFT HAND


Left Hand, de Colorado, és una de les micros americanes que fan un treball més sòlid al meu parer. Especialment en porters i stouts. La seua Milk Stout és una de les coses bones que té la vida.
He comprat unes ampolles de Black Jack Porter que estan fora de data, però no massa. Què voleu que fagi... que deixi que les llancin? A banda del líquid és una pena no poder-la tenir amb el redisseny d'etiquetes que han fet i que fa tant de goig.
Anuncien 6,8% d'alcohol i 35 IBU d'amargor.
Al vas és de color marró fosc amb alguns reflexos rogencs. El color és atractiu i la seua transparència dóna molt de joc al fosc vermellós. La corona, però és escassa i de poca retenció. De color beix. Taca poc les vores.
Els aromes són molt maltosos i intensos però es volatilitzen molt ràpid (per la poca qualitat de la crema potser?) Aromes làctics molt presents, de xocolate amb llet i toffee. Algunes sensacions secundàries de regalèssia que, a mesura que va pujant la temperatura, guanyen més protagonisme.
En boca té una densitat mitjana que descriu i resumeix perfectament el caràcter d'aquesta porter. Té una textura cremosa que és molt atractiva. Les maltes torrades dominen completament el sabor, de la mateixa manera que ho feien en els aromes. El gust final és dolç i de poca intensitat. Molt moderat. La gaisficació és baixa, cosa que és d'agraïr. El postgust és de cafè suau i poc amarg, però perdura de manera calmada. Està ben equilibrada en matisos suaus i la trobo absent de defectes. No obstant, és molt inofensiva en boca... massa per al meu gust: li manca una mica de caràcter.
El regust que queda al paladar i darrere la llengua persisteix i s'allarga sense ser intens, de manera marcadament maltosa i torrada. Potser és el millor d'aquesta porter que fa la seua feina una mica mancada d'energia. Una oficinista de les Porter.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada