diumenge, 27 de febrer del 2011

ANUNCI DE SAPPORO

Anunci de la cervesa japonesa Sapporo fet per a Canadà però que ja dona la volta al món.
Espectacular, oi? Tant de bo la versió real fos igual de bona :P


Sapporo Beer - "Legendary Biru" from V P on Vimeo.

BASS I LAGERS QUE SON PORTERS

No havia tastat mai la Bass encara i ho he fet avui al On The Rocks, a Lleida. Dinant allà, després de comprar unes cervesetes, m'han comentat que tenien una IPA de tirador... tastem-la!
Una IPA... vaja, ni de lluny! Jo la definiria com una bitter genèrica que... no m'he acabat.
Al got era prometedora, un color ambre rogenc molt atractiu amb una escuma molt blanca que s'ha esvaït ràpidament. La carbonatació ja es feia evident abans de començar.
Al atansar-la a la boca ja he vist que era molt freda, i potser he d'atribuir a aquest fet la total absència d'aromes excepte una olor metàlica i de rovell que jo només recordava en cerveses xiringuiteres nacionals. Primera decepció. Al primer glop, l'absència de gust és total, excepte una tímida amargor sense cap encant. Li dono el benefici del dubte per la temperatura i la deixo reposar una estona mentre mengem i la meua dona em fot bronca per la pasta que m'he deixat en la Penguin i la Sink the Bismark que acabo de comprar. Jo li explico que el que he (hem) comprat és història, però he de reconèixer que tinc remordiments.
Torno a la Bass i l'olor metàlica continua tapant-ho tot. Ara sembla endevinar-se una mica de llupol afruitat però crec que és més el que busco que el que trobo. Al gust hi ha també un punt dolç que m'esforço a gaudir, però de seguida hi torna l'amargor d'horxata a les venes.
Diguem com a únic punt a favor que és refrescant. Jo, de sobte em pregunto que faig a una cerveseria, malgastant la limitada quantitat de cervesa que puc beure (he d'agafar el cotxe) amb una cervesa que no m'agrada mentre la meua dona està tan feliç bevent-se una Hobgoblin. Decideixo que no me l'acabaré i jo crec que el cambrer em veu la cara perquè ve amb mitja pinta de color negre i em diu: "Tasta això... és una porter que fan els de Pilsner Urquell". Només la tenim en barril. Me la bec i demane una pinta sencera. La "porter" és una Master Tmavy. Una cervesa poc freqüent pel que he pogut veure. Jo no la coneixia i m'ha costa trobar informació sobre ella. Al final una lager ha arreglat el que havia espatllat una ale... perquè després es digui que sóc un fonamentalista.


Però com que és una lager, no parlaré d'ella ni la recomanaré, que un té principis, però posaré la foto i confesaré que la tornaré a demanar més prompte que tard.

dissabte, 26 de febrer del 2011

GASTANT EN HISTÒRIA, PINGÜINS I CUIRASSATS ALEMANYS

Avui m'he gastat molts diners.


Anava a comprar unes cerveses, hem acabat parlant amb el propietari de la botiga de les cerveses de BrewDog i, quan m'ha dit que tenia la Tactical Nuclear Penguin i la Sink the Bismarck li he dit que me les emportava... La peculiaritat d'aquestes cerveses és que tenen respectivament 32 i 41% d'alcohol i que han sigut les primeres cerveses a assolir aquestes xifres.
No he preguntat el preu fins anar a pagar i els meus remordiments m'han fet deixar algunes de les altres cerveses que m'emportava... però he mantingut aquestes. Han costat molts diners... més de 100 euros les dues juntes. Dues ampolles de 33cl.
Però em sento bé. A més, no me les penso beure. I no és que em facin por. I no és que cregui que no siguin bones. I no és que sigui un friki. O sí. Però en qualsevol cas, és que tinc la sensació que he comprat part de la història de la cervesa i com a bon cervesòfil, fa goig tenir-les a casa.
PS: Menteixo. Me les penso beure al llarg d'aquest any... tot és trobar el moment adequat :P M'encanta l'embolcall de la Sink amb el 41% escrit a mà i el tap per si no te l'acabes...


Tactical Nuclear Penguin from BrewDog on Vimeo.


Sink the Bismarck! from BrewDog on Vimeo.

EMBOTELLANT LA BROWN

Dijous vaig embotellar la primera cuita que hem fet seguint una recepta pròpia després d'una setmana justa de fermentació.
La cervesa verda feia molt bona pinta (i gust). L'unic problema és que la densitat final ha sigut bastant major de l'esperada. Sembla que els llevats no han treballat tot el que devien, així que la propera vegada miraré d'augmentar la dosi, iniciar l'starter un dia abans en lloc d'unes hores o fins i tot, usar un llevat líquid en lloc de liofilitzat sec.
En qualsevol cas, tampoc prevec pitjors conseqüències que una mica menys d'alcohol en la cervesa final (un 3,6%, que crec que segueix sent acceptable) i una mica més de cos i dolçor... tot plegat, un mal menor en una brown ale.
A base de cops n'aprendrem!! :)


Thursday I bottled the first  batch that we have brewed following our own recipe. It has been fermenting for a week.
The green beer looks (and tastes) pretty good. The only problem is that the final density was much higher than expected. The yeats probably didn't work enough so, next time I will try to increase the dose, do the starter the day before instead of just few hours before or even using liquid yeast rather than dry ones.
Anyway, I don't expect worst consequences than a little lower alcohol level in the final beer (3.6%, wich I think is still acceptable) and a bit more of body and sweet notes... not a big problem for a brown ale.
We will learn from our mistakes :)

dimecres, 23 de febrer del 2011

IMPERIAL STOUT DE SAMUEL SMITH


Samuel Smith és possiblement, la cervesera clàssica que més respecte em mereix. Jo m'arriscaria a dir que són l'exemple clar del que ha sigut i ha der ser la cervesa anglesa que, dit sigui de pas, és la cervesa que a mi m'agrada. Els seus productes són el que s'espera i són possiblement el paradigma de cada estil anglès realitzat amb anys i anys (segles) d'experiència i respecte per la tradició cervesera.
Al comptat de Yorkshire, tenen les "Stone Yorkshire Squares", que semblen una mena de fermentadors de pedra oberts, que és on diuen que fermenten moltes de les cerveses que venen. Jo, per la meua banda, voldria veure com són, perquè tal i com els dibuixen a les etiquetes semblen una via de contaminació esgarrifosa. Presumeixen també de ser la cervesera mes antiga del comtat. En qualsevol cas, fan unes Porter i Stouts de bandera. La seua Taddy Porter és una de les cerveses favorites de la meua dona. I això vol dir molt a casa meua.
La Imperial Stout. Comprada a Lúpulo a Mansalva en ampolla clàssica de 355ml. Servida en vas (he de comprar una vaixella nova de pintes i mitges pintes). L'etiqueta old school és preciosa. Ja augura que anem a beure quelcom important. 7 % d'acohol.
Un cop ple el got, em trobo amb el líquid més negre i opac que he vist mai, amb una banda de crema marró tan densa que cal un gavinet per tallar-la. No ha baixat fins l'últim glop. Aquesta cervesa és imponent a la vista.
Al nas, el primer que m'arriba és l'escuma... me l'he atansat massa! Un cop recuperat de l'ensurt, descobreixo una olor torrada subtil i de cafè. L'olor, almenys en la que m'he begut jo, és subtil i no gaire evident com en altres stouts. Una estona més buscant i m'arriben algunes sensacions més dolces i fruitals, com a platan molt madur, però són molt lleugeres i subtils. No conquereix pel nas.
El gust és on batalla aquesta Imperial. 7% d'alcohol que t'empasses com si fos aigua. L'alcohol no es troba per enlloc. L'entrada és de regalèssia, xocolate amarg i pa cremat per la malta torrada. Tot plegat, amb una sensació agradabilíssima per la baixa carbonatació i el cos que té a l'empassar. És saciant. El final és del tot arrodonit: una amargor baixa que no tapa els sabors inicials i que no perdura.
Què en podem dir ara d'ella? Ens queixem per què no aporta res de nou ni trenca cap motlle? Ens queixem perquè no revoluciona el món de les Stouts? No. 2 + 2 són 4 i la Imperial de Samuel Smith n'és un exemple. La prova de la feina ben feta i de la lliçó ben apresa. Per mi, el patró a partir del qual mediré les Stout a partir d'ara. Potser, la més ben feta de món. Si és la més bona ja queda al gust de cadascú. Jo, la tornaré a beure sempre que pugui.
És estúpid considerar-se seguidor de les avantguardes sense haver llegit els clàssics.

2D2DSPUMA


He de reconèixer que encara no he anat mai a la botiga-bar 2D2Dspuma de Barcelona, però els meus espies m'han informat que és del millor del país. Jo quan vaig a Barcelona és per feina, per tant no tinc mai temps per res. No obstant, he decidit que aviat organitzaré un cap de setmana lúdic i la visitaré.

El que fa que vulgui visitar la botiga no són les recomanacions dels meus amics, ni el fet que pugui comprar coses que no puc comprar aquí si faig cas de l'enorme i ben dissenyada carta que tenen. Ni el fet que és evident que és el cor de la cultura cervesera al pais. No. Totes aquestes coses hi compten sense cap dubte però jo tinc ganes d'anar-hi des que vaig descobrir el seu blog. Em sembla que l'opinió de la seua propietària és una de les veus més rondinaires i alhora divertides, realistes i de peus tocant a terra del panorama cerveser i cervesaire català. Jo, la llegeixo... i això és molt. Ja sabeu que jo sóc dels que miren els dibuixos i es salten el text.

Com deia, no he anat mai a 2D2Dspuma, però hi penso posar remei aviat. De moment, afegeixo un enllaç al seu blog.

dimarts, 22 de febrer del 2011

LÚPULO A MANSALVA



Tinc ganes de ressenyar una nova botiga de cerveses per internet. Lúpulo a Malsalva. He fet una primera compra i les ampolles m’han arribat en un temps rècord. Encara tenen un catàleg petit, però és evident que tenen molta cura de què inclouen i què no i el fan crèixer de manera molt intel·ligent. A part d’algunes microcerveseries nacionals, basen les seues Ales en dues grans cerveseres independents angleses que, sigui dit, al meu parer són les més importants: Samuel Smith i Shepherd Neame. També venen altres coses belgues, etc. de les quals no parlaré perquè ni m’interessen ni en tinc cap idea.

Potser el bon producte que tenen i el bon servei ja foren prou motiu per fer-los un post, però és a més tenen un blog del tot irreverent i divertit que no us podeu perdre.




I want to review a new Internet beer store. Lúpulo a Mansalva. I did an initial purchase and the bottles arrived in record time. The catalogue is still small, but it’s obvious that they have a lot of care about what to include or not and it is growing in a very intelligent direction. They have some national microbreweries but the interesting point for me is that they base their ales list in two independent UK breweries that I respect and admire a lot: Samuel Smith and Shepherd Neame. They also sell other Belgian stuff, etc.. which don’t interest me at all.

Maybe the good product and good service are enough reason to write a post about them, but there’s also an absolutely crazy and funny 
blog that you shouldn’t miss.

dilluns, 21 de febrer del 2011

PUNK IPA DE BREW DOG


Brew Dog és una de les meues cerveseres preferides. Està situada a Escòcia i és una empresa molt jove. Val la pena que us hi passeu pel seu website i feu una ullada als seus vídeos. Són molt divertits i desenfadats. El que m'agrada d'aquesta gent no és que tinguin les cerveses amb més graduació o que aixequin polèmiques. El disseny del seu web i de les seues etiquetes és com ha de ser, ben fet i adequat per al seu país, per al meu i per a la Xina comunista. Ja sé que el disseny no es beu... Per a mi un bon disseny no és un valor afegit, però un mal disseny sí que és un punt negatiu. El que realment m'agrada d'aquesta gent és com han enfocat el seu negoci, com mantenen una imatge i savoir faire tan modern i actual, tan allunyat de les microcerveseries pseudofolclòriques, ecolífiques i salvapàtries que es veuen per aquí. A banda de tot això, fan una cervesa de puta mare. Ja he parlat massa una altre cop. Fent amics com sempre...

Però anem a la Punk IPA. Comprada a Lleida en ampolla de 330ml. Anuncien 5,6% d'alcohol i 45 IBU. Ja al got, presenta un color daurat turbi. La poca crema que produeix és blanca i desapareix ràpidament. La carbonatació és baixa a la vista i també a la boca posteriorment.
Els aromes inicials són poc agressius. Aromes florals del llúpol i dolços com de galetes de la malta. A mesura que va agafant temperatura, els llúpols van deixant pas als aromes suaus de la malta pale ale.
En boca el primer que m'arriba és un gust cítric i refrescant de llimona. A l'empassar arriba l'esperada amargor seca però és un postgust que no mata la part àcida ni tampoc la part dolça de la malta. Això, unit a la baixa carbonatació, em fa la sensació que podria beure-la durant tot el dia, és ben equilibrada entre el cítric, la dolçor subtil i el final amarg sec. Em sembla molt refrescant.

No és exactament el que esperava d'una IPA... menys encara si s'anomena Punk IPA. Sembla més aviat continguda i equilibrada, lluny dels cops d'amargor que anuncien altres marques per a les seues IPA. És una IPA aburgesada, però com que jo també em faig gran i fa temps que no entro en una comisaria si no és per renovar el DNI, he de reconèixer que l'he disfrutada bastant. Em faig vell.
És possible que la rebelia de l'empresa més provocadora del sector hagi sigut fer una IPA que no segueix el joc del cop d'IBU. Butifarra de pagès des d'Escòcia per als que esperaven que la Punk IPA hagues de ser la IPA més amarga del món o alguna cosa semblant. M'encanten aquests paios.

4 IPAs

4 IPA (Indian Pale Ale) comprades avui al On The Rocks Tavern a Lleida. Deixeu-me beure-les i en parlarem una estona.

4 IPAs purchased today from the local store. Let me drink them and we’ll talk a bit.

dijous, 17 de febrer del 2011

BROWN ALE IN PROGRESS




Tant de bo hi fóssiu aquí!

La Braumeister coent la brown ale just abans d’afegir els primers llúpols.



Hope you were here!

The Braumeister brewing the brown ale just before adding the first hops.

DIA DE CUITA!

No, no em dedico al tràfic de drogues, són els millors llúpols anglesos pesats i separats per a la nostra “Ale from the Crypt num.1” A veure si no la caguem i surt alguna cosa.


BREWING DAY!
No, I’m not dealing with drugs…they are just the best english hops ready for being boiled in our first “Ale from the Crypt” attempt! Crossing fingers for not doing big mistakes and being able to drink it.

dimecres, 16 de febrer del 2011

SOME ENGLISH LADIES

Porters, Stouts i Ales de les millors cerveseries d’Anglaterra: Samuel Smith i Shepherd Neame. Acabades d’arribar de la botiga Lúpulo a Mansalva. Les comentem a mesura que les vagi obrint.


Porters, Stouts and Ales from the best english breweries:  Samuel Smith and Shepherd Neame. Just arrived from the shop Lúpulo a Mansalva. We will talk about them each time I will open one of them.

dimarts, 15 de febrer del 2011

HOP OTTIN' IPA DE ANDERSON VALLEY


Segons el fabricant, l'Anderson Valley Brewing Company, de Califòrnia, aquesta IPA és una bomba de llúpol que mossega com una serp.  A la xapa anuncien que la cerveseria funciona amb energia solar, cosa que no afecta la qualitat de la cervesa però desperta la meua simpatia. Té un 7% d'alcohol i 80 IBU segons el fabricant.

 L'ampolla l'he comprada al On The Rocks Tavern, a Lleida. D'ampolla de 0.355 a vas de pinta. Només ficar-la al got, s’hi descobreix un color ambre i una escuma de color crema inesgotable i densa que persisteix fins al final. Les vores del got queden ben tacades a mesura que bevem. Els primers aromes, tan volàtils, em recorden l’aranja i la pell de taronja amarga (Cascade?). S’hi endevinen també olors de fusta verda de pi i resina. També de pell de raïm. Aquesta última és menys estrident al principi, tapada pels cítrics, però perdura fins al final. A mesura que la cervesa s'escalfa, cap al final, hi ha un floral més dolç que atenua el raïm.

 El gust no desentona gens amb els aromes. El llúpol domina totalment la cervesa en forma de pell de taronja amarga i pell i llavor de raïm. La carbonatació (ben lligada) ajuda a empassar la cervesa però quan acabem el glop, el llupol amarg i resinós s’empega a la boca i dura i dura... és amarga de collons! Però és una IPA, no? El final és molt sec.

 Per mi, és un exemple clar del que ha de ser una IPA. Molt ben feta! Com la mossegada d’una serp de Califòrnia...


According to the manufacturer, the Anderson Valley Brewing Company, California, this IPA is a hop bomb that bites like a snake. The brewery works with solar energy, which doesn't affect the quality of the beer but have my sympathy. It has a 7% of alcohol and 80 IBU according to the manufacturer.

 I bought the 0.355 bottle at the Tavern On The Rocks, in Lleida. Just putting it in the glass and an amber color and creamy foam appears. It is dense and persists until the end. The edges of the glass are covered by rings while I drink. The first aromas, so volatile, remember to me the grapefruit and bitter orange peel (Cascade?). I can recognize also smells of green wood of pine and resin. Also grapes skin. This one is less evident at first, covered by citric, but lasts until the end. As the beer warms towards the end, there is a sweetest flower aroma that attenuates the grapes.

 Taste and flavors are close between them. The hops dominate completely with bitter orange peel and grape seed taste. The carbonation (well connected) helps to swallow the beer but when it goes down, a bitter and resinous hop keeps in the mouth and lasts and lasts ... Damn, it is bitter! But it is an IPA, right? The end is very dry.

 For me it is a clear example of what should be an IPA. Very well done! Like a snake bite from California ...

MALTA! MALTA!

Oh, això és més malta de la que puc cuinar!!!!!
De compres al magatzem de la gent de Cervesa Artesenca… tan amables i acollidors com sempre. A més de vendre suministres, elaboren la cervesa Cerberus, de la qual parlarem un dia d’aquests.
Aquí estava aprovisionant-me dels ingredients pel primer intent de fer una cervesa amb cara i ulls… diguem-li “Ale from the Crypt num. 1”. Una Brown Ale al més pur estil anglès. A veure què surt…



Oh, that’s more malt than I can brew!!!!
Shopping in the store of Cervesa Artesenca… Friendly and nice people!! They not only have a brewing shop, but they brew their own beer, Cerberus. We will talk about it soon…
Here I was purchasing the ingredients for my first semi-serious attempt of brewing a drinkable ale. Let’s call it “Ale from the Crypt n.1”, an old school english brown ale. Let’s see what happens…

diumenge, 6 de febrer del 2011

PRIMER INTENT

DIA DE CUITA!
Primer intent de fer cervesa amb la Braumeister. Els nervis, la inexperiència i el no tenir ni idea de quina recepta estàvem fent, van ser potser la causa que, al final, el nostre gos disfrutés més del resultat que nosaltres… D’errors en vam cometre bastants. La part positiva: ja sabem quins són i no tornaran a passar.
La cuita la vam fer amb uns ingredients que venien de mostra amb la Braumeister. Una rossa alemanya. Els de Ca l’Arenys em van dir que quan arribés la màquina em prepararien una recepta més al meu gust en lloc de la que venia per defecte amb la màquina, però suposo que al final no se’n devien recordar o potser no van tenir temps o jo què sé… Hagués estat bonic, però ja ens va anar bé de fer una primera prova sense expectatives.


BREWING DAY!

First attempt to brew with the 
Braumeister. Nervous, inexperienced and not having any idea about the recipe, were perhaps the reasons that explain why our dog enjoyed the result more than us … We did many mistakes and errors. The good news: we know them and they won’t happen again.

The attempt was made with sample ingredients that came with the 
Braumeister. A blonde german ale. The people from Ca l’Arenys told me that when the machine arrives they would prepare a recipe more on my line of preferences instead of the default one that came with the machine, but I guess they didn’t remember it or maybe they did not have time or… I do not know what! It would have been a nice thing.

dimecres, 2 de febrer del 2011

BRAUMEISTER

La Braumeister 50l ha arribat avui. Després de més de 3 mesos d’espera. Val a dir que l’importador ja podria haver afegit un manual en espanyol.
És més gran del que esperava. Ja us aniré contant com funciona!
La gran aventura comença! És un moment feliç i important que vaig a celebrar ara mateix amb una ale!


The Braumeister 50l. just arrived today after more than 3 months waiting for it.
It is huge… I’ll explain how it works when we start using it!
The big adventure is going to start! Happy and important moment… I’m gonna have a beer to celebrate it :)

dimarts, 1 de febrer del 2011

LA PRIMERA ALE


La primera Ale de tipus anglès que vaig provar va ser a Canadà. A la província d’Alberta. El nom de la cervesa era Traditional Ale de la cervesera Big Rock. Va ser beure la primera pinta i tot va encaixar: jo podria beure aquella cervesa cada dia. I, de fet, ho vaig fer durant més d’un mes. Mai havia tastat una cosa tan bona com aquella.
Quan vaig tornar al país, em vaig haver de conformar a beure Newcastle Brown Ale, que era el que més s’assemblava i podia trobar al Carrefour. Vaig tardar a cansar-me’n (potser per la manca d’alternatives) i com a Ale per a beure cada dia no està malament però ara ja trobe més aiguada i rovellada que altra cosa. D’aquí vaig passar a comprar ampolles per internet, etc.
Però podríem dir que la Trad (com li diuen els canadencs) és l’inici del meu gust per la cervesa bona de debò.



First time I had an English Ale was in Canada. In the province of Alberta. The name of the beer was Traditional Ale from the Big Rock Brewery. I drank the first pint and everything fit: that was the beer I would drink every day. And indeed, I did it for over a month. I had never tasted something as good as that ale.
When I returned to the Catalonia, the only alternative was Newcastle Brown Ale, which was the most similar that I was able to find in the supermarket. It took me some time before getting tired of it (maybe for lack of alternatives) and it was not really bad as the ale to drink daily… but now I find it more rusty and watery than pleasant. Then I decided to buy bottles from internet shops, etc..
But we can say that Trad (as Canadians call him) is the beginning of my